L’últim llibre de Quim Curbet, una delícia a culleradetes

La lectura de l’últim llibre de Quim Curbet, titulat Apunts de saviesa prescindible (Edicions Cal.lígraf), m’ha fet passar una tarda feliç, i això només ho puc agrair a algunes de les novetats editorials que es fan i desfan. M’ha recordat de seguida l’èxit internacional d'El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs, de Philippe Delerm, que va donar lloc a un gènere. Estic convençut que Delerm envejaria el capítol “L’elegància de la lletra i”, del publicat ara per Quim Curbet. L’extrema fragmentació temàtica (molts capítols ocupen amb prou feines una pàgina i mitja) pot desconcertar aquells que hi busquin un argument articulat amb planteig, nus i desenllaç. No, aquest llibre s’ha de llegir d’una altra manera. El plaer es troba en la gràcia narrativa, la ironia que ho fa tot més fluid, l’art d’estirar el fil amb elegància literària. Quim Curbet, després d’escriure una colla d’altres llibres, ha arribat a depurar un estil personal cristal.lí, lubricat, potent. Aquest últim llibre seu planteja un cop més la injusta manca de ressò als mitjans de comunicació majoritaris de la producció de les editorials de “províncies”. En segon lloc, s’alça com una demostració pràctica de la grandesa de la modèstia al nostre món, tan estarrufat. Apunts de saviesa prescindible és una delícia a culleradetes, com les millors confitures.