El monument escultòric al cul, com un xiprer més

Em dirigia a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i em vaig entretenir als jardins del davant, a la cruïlla del carrer Marina amb l’avinguda Icària, atret per l’estàtua de set metres d’alt de l’escultor Eduardo Úrculo titulada “A Santiago Roldán”, com recorda una placa a la seva base. L’escultor Úrculo tenia un cognom predestinat i la va qualificar com un “homenatge al cul”, tema freqüent i admiratiu de la seva obra escultòrica i pictòrica. Dos anys després, va aixecar-ne un altra similar, anomenada Culis monumentalibus, també per encàrrec municipal davant del teatre Campoamor a la vetusta Oviedo. Sobre la misteriosa relació entre el cul i la memòria de Santiago “Curri” Roldán (l’economista presidia el Holding Olímpic que supervisava les obres del 1992, mor prematurament als 59 anys), l’escultor declarava al moment de la inauguració: “M’he inclinat a favor d’aquest cul que té alguna cosa de columna grega. Evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista, i sintonitza amb la manera de ser de Santiago. A més a més, veig el cul com una pàtria global que dissol fronteres entre el masculí i el femení. Fins on puc saber, Barcelona serà la primera ciutat occidental que té un monument al cul”. La vídua de l’homenatjat, la també economista Maria Antònia Monés, es va declarar encantada amb l’elecció de l’escultor.