29 de des. 2017

La bella Lola no va néixer sota d’una col, és fruit d’una època

Napoleó Bonaparte va estar a punt de dominar Europa, però va ser vençut a Waterloo pels aliats anglo-prussians, els quals van redibuixar el mapa d’influències al Congrés de Viena del 1815. Espanya també havia estat ocupada per Napoleó, però en aquell congrés no li va tocar res, es va veure destinada per les grans potències europees a l’endarreriment i l’exotisme meridional. Aquest clixé faria furor arreu del món les dècades següents, quasi fins avui. El 1840 l’autor francès Téophile Gautier publicava el seu tòpic Voyage en Espagne. El 1845 Prosper Mérimée editava la novel.la Carmen, convertida en òpera pel compositor Georges Bizet per rematar la visió castissa i estereotípica, la construcció d’una imatge de cromo. El casament l’any 1853 a París de la noble dama granadina Eugenia de Montijo amb el futur emperador Napoleó III afegiria encara una mica més de coloret a l’opereta espanyola a Europa. Quan els liberals espanyols van reclamar una monarquia constitucional o fins i tot una república, les potències europees van jugar a favor del monarca Borbó per interès en una Espanya feble, anquilosada, subordinada, marginada del repartiment geoestratègic
del Congrés de Viena. Aquella situació de fet s’allargaria.
En aquest context naixeria la llegenda internacional de la fogosa, temperamental, irresistible, manipuladora, aprofitada i ingrata andalusa. La mítica Carmen era un paper inventat per Merimée, però la no menys mítica Lola era ben real, encara que la cèlebre ballarina Lola Montes fos en realitat irlandesa i hagués falsificat el seu passat per correspondre al cromo que encarnava. 
La vida de Lola Montes ha estat portada repetidament al cinema i a la novel.la, tant en versió internacional pel director Max Ophüls el 1955 (Lola Montez, interpretada per Martine Carol) com en versió autòctona el 1962 per Alfonso Balcázar (La bella Lola, Sara Montiel). El llegendari L’àngel blau, dirigida per Joseph von Sternberg el 1930, ja era un homenatge explícit al mite de Lola Montes a través de Marlene Dietrich. 
Pel que fa a “La bella Lola” de l’havanera que fa voleiar tants mocadors blancs a les cantades de cada estiu al llarg de la costa catalana, procedeix d'aquella pel.lícula de Sara Montiel, amb banda sonora del mestre Juan Solano Pedrero.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada