30 de des. 2017

Feliç any nou, entesos, però aclarim què entenem per felicitat

Aquests dies tothom escampa al seu voltant afectuosos auguris de felicitat per l’any entrant. És molt amable, però valdria la pena aclarir què entenem per felicitat. El consumisme febrós voldria fer-nos creure que la felicitat es pot comprar i que no estarem mai sols si disposem d’una tarja de crèdit VIP. Però, en realitat, per acostar-se a la felicitat primer s’ha d’haver comprès el mecanisme de l’adversitat, el patiment, la fragilitat, la injustícia. No sóc adepte del mindfulness, els llibres sobre intel.ligència emocional em cauen dels dits, no tinc terapeuta ni tan sols coach. Però sento la curiositat d’entendre una mica per què passen les coses, la seva meteorologia interna. El món, les circumstàncies, no tenen res de permanent, canvien més que no
voldríem. Els sentiments, les emocions i els pensaments també. Això ens hauria de fer més lúcids, no més vel.leitosos.
La lucidesa consisteix a veure la realitat tal com és i, si molt convé, desil.lusionar-se raonablement, sense apatia ni resignació davant del risc de tornar a provar-ho, comprometre’s, recaure. El poeta René Char sostenia: “La lucidesa és la ferida més acostada al sol”...
Intentar no patir és la cosa més natural del món, segurament també la més vana. Els plaers que ens procuren els estímuls d’ordre sensorial, estètic, material o intel.lectual no són la felicitat. La felicitat és una sensació interior de plenitud relativa, un estat d’equilibri entre les expectatives que tenim i la nostra percepció del seu acompliment. 
La felicitat, més enllà d’uns límits decents de precarietat, se la fabrica cadascú amb els propis instruments. Sobretot si sap meravellar-se davant de mil petites coses, alimentar l’energia vital i mantenir la generositat de l’amor i l’amistat. 
No sempre tot surt bé. Encaixar la realitat tal com ve no té res a veure amb la resignació. No es tracta d’insensibilitzar-se ni d’abdicar. Es tracta de no idealitzar els ideals per tal de poder, precisament, cenyir-los a cada imperfecta situació concreta. 
El món exterior, els altres, no satisfaran tots els nostres desigs. Alguns han de ser de segregació pròpia. La indulgència, la tendresa i la felicitat ben enteses comencen per un mateix.
Per tant, ara sí, moltes gràcies i feliç any nou a tothom.

0 comentaris:

Publica un comentari