18 de gen. 2018

La tinta fresca del jardí de Dionís embriaga com el millor vi

L’últim llibre acabat de publicar per Eduard Puig Vayreda amb el títol El jardí de Dionís (L'entorn cultural del vi) m’ha fet caure d’esquena, embriac i feliç. El títol resulta relativament enganyós. No és només un llibre sobre la cultura del vi. En realitat és una historia enciclopèdica i escumosa de Catalunya i del Mediterrani en general, que m'ha recordat les obres de referència de Pierre Vilar o de Fernand Braudel. Una autèntica panoràmica exhaustiva i molt ben escrita sobre la nostra civilització, explicada a través del fil conductor de la vinya. Puig Vayreda no és només un enòleg experimentat i un estudiós veterà. També és un escriptor de primera línia, com s’endevinava als seus llibres anteriors, enumerats i datats a la solapa d’aquest. L’opció editorial de publicar aquest cop El jardí de Dionís com a llibre profusament il.lustrat a tot color hi afegeix una riquesa gràfica evident, però alhora l’afeixuga. El text per ell sol mereixeria una segona edició de butxaca que palesi la qualitat i l’amenitat del treball, sostingudes amb les úniques armes de la paraula magistralment expressada. Cap
lector d’El jardí de Dionís no ha de cedir a la temptació de considerar-lo com un coffee table book, un “llibre de sants” per fullejar com si es tractés d’una història de l’art il.lustrada, que també ho és. Ha estat publicat per Brau Edicions de Figueres i costa 39 €, un preu justificat i retribuït pels amplis coneixements que proporciona. 
L'obra representa sens dubte la culminació de l’especialitat de Puig Vayreda, el do de pit de tota la seva obra assagística. Però no pot constituir de cap manera el cant del cigne de l’autor. 
Un cop demostrada amb escreix la seva erudició i l’enorme capacitat d’expressar-la de manera comprensible, Puig Vayreda ens queda a deure un altre llibre amb la mateixa ambició i a la mateixa altura. Un altre llibre al qual es permeti deixar volar lliurement la seva acerada ironia i afluixar la brida dels convencionalismes, amb aquell toc elegant d’irreverència que només dominen alguns vells republicans federals figuerencs (i també algun palafrugellenc, val a dir-ho).
Coneix bé els clàssics i tria la millor cita de Josep Pla: "El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d'intel.ligència, per afinar els sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l'amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida de l'esperit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió. El vi constitueix un element inseparable de la vida".
Un cop inclinat davant Pla, Puig Vayreda postil.la: "Sensatament us hauria d'afegir: doncs ja està tot dit!". A partir d'aquí construeix les seves 350 pàgines, com qui acarona la vinya predilecta al llarg de tota una vida.Un grandíssim i espurnejant treball.

0 comentaris:

Publica un comentari