13 d’abr. 2018

La muralla de Barcelona no hauria de ser muda com és

La plaça de Ramon Berenguer el Gran, alliberada de l’estacionament d’autocars turístics i pavimentada de nou, no està presidida com podria semblar per l’escarransida estàtua eqüestre del comte que li dóna nom, obra de l’escultor Josep Llimona quan encara era estudiant de l’especialitat. El monument important és la muralla que actua de teló de fons. No són unes pedres velles qualsevols, sinó la raó de ser d’aquest país, encara que es trobi tan mal explicat in situ. Catalunya (7,5 milions d’habitants) seria com Galícia (2,8 milions) si no hagués disposat durant els vint segles que van dels ibers i els romans fins avui d’una destacada metròpoli portuària i mercantil com Barcelona, en comptes d’una xarxa de ciutats mitjanes de
dimensions equivalents entre elles com té Galícia.
El preeminent paper de Barcelona al llarg d’èpoques successives hauria estat impensable sense l’existència --també des dels temps iberoromans-- d’una muralla defensada activament contra els atacs exteriors, reconstruïda i reforçada amb periodicitat, fins que a mitjans del segle XIX va començar a fer més nosa que servei a l’expansió urbana. 
Sense aquesta muralla, Barcelona no hauria existit en les seves dimensions capdavanteres. I sense aquestes dimensions de la seva metròpoli, Catalunya tindria avui molt menys pes. 
La muralla de Barcelona significa per tant un protagonisme històric decisiu, no només un assumpte d’arqueòlegs. Els fragments que n’han subsistit com a monument mereixen ser entesos en la seva transcendència. 
L’arqueologia no consisteix a excavar, sinó a interpretar i explicar amb llenguatge d’avui allò que s’ha excavat. Aquí comença el problema que els arqueòlegs no sempre resolen. Fa temps que expliquen poca cosa mentre excaven a miques. De vegades ho intenten, però l’arqueologia hauria de ser molt més eloqüent del que és.
La història de la muralla és la història de la ciutat i del país. La presència monumentalitzada d’aquest pany de muralla, entre la catedral i la moderna Via Laietana, mereix una preeminència explicativa que actualment no rep.

0 comentaris:

Publica un comentari