25 de juny 2018

La fonda Can Vilaró, el cel palpitant del mercat de Sant Antoni

Després de quasi nou anys d’obres i una inversió de 80 milions d’euros, el mercat de Sant Antoni s’ha convertit en rutilant joia de la corona, el més modern sense deixar de ser històric de l’activa xarxa de 39 mercats de barri de la ciutat. Amb bon criteri, l’Ajuntament ha concertat amb les associacions de comerciants la reducció de bars a l’interior del mercat: de deu que eren abans a només tres actualment. Dissabte hi vaig anar disposat a esmorzar de forquilla. El més ampli dels tres, annex a la bacallaneria Masclans, era tancat. El bar Casa Blanca de Sergi Larregola, amb vuit empleats que no donen l’abast, no oferia res de plat que em cridés l’atenció. El petit bar Mariana, que regenta Mariana
Mora des del 1998, prou feina tenia amb els cafès amb llet i els croissants, lluny del meu objectiu.
Escuat, vaig travessar el carrer Borrell per entrar a l’antiga i també renovada fonda Can Vilaró. El cel se’m va obrir de cop i van aparèixer damunt del meu cap tres arcàngels servicials, amables i coneixedors de l’ofici, amb una llista de plats digna del paradís terrenal. 
Per als amants de la cuina ben feta i ben servida, no és que Can Vilaró estigui just davant del mercat de Sant Antoni. No, perdoneu, encara hi ha jerarquies. El mercat de Sant Antoni està just davant de Can Vilaró.
Es tracta de la taverna familiar regentada per Sisco Vilaró, la seva dona Dolors i ara les tres filles com tres sols gloriosos: l’Anna a la cuina, l’Aida a les taules i l’Alba a les begudes. La casa està especialitzada en cuina de menuts, ja ho estava quan en Sisco va prendre’n les regnes el 1967 de mans dels pares i ell ha mantingut la fe. El seu cap-i-pota amb quatre cigrons no té rival, de la mateixa manera que els lletons de vedella amb crema de ceps, la llengua, les turmes (passades per la paella, a làmines), el fetge amb ceba, les galtes, els peus de porc guisats, els cervellets a la romana, el verat escabetxat, l’estofat de cap de costella... 
Can Vilaró és un temple petit al costat d’un temple gros. Disposa de clientela addicta des de primera hora del matí. Sempre ofereix alguna sorpresa del dia. Just abans d’inaugurar la rehabilitació del mercat de Sant Antoni, Can Vilaró va estrenar la seva, un rentat de cara decoratiu que no ha alterat per res la substància. 
La casa és un primer violí rejovenit dels matins simfònics amb forquilla i porronet, com també un do de pit dels migdies corals. Veure feinejar les tres joves germanes al costat dels pares a punt de jubilar-se fa tant de goig com els plats que serveixen.
La continuïtat és un mèrit que els esnobs ignoren, la gratitud un sentiment estrany al cor de les persones volubles, erràtiques i errades. Quan aneu a admirar el renovat mercat de Sant Antoni, no deixeu de treure el cap discretament a Can Vilaró. Se us obrirà el cel.

0 comentaris:

Publica un comentari