18 de juny 2018

Mesopotàmia: el secret plaer dels sabers inútils

Mantinc una vella inclinació a favor dels sabers inútils i les aficions minoritàries, segurament per això m’acaba d’apassionar la lectura d’un llibre sobre la història de l’antiga Mesopotàmia. Tots ens fem una idea d’allò que les civilitzacions egípcia, grega i romana van representar. L’antiga Mesopotàmia és la gran oblidada, malgrat que sense els seus anteriors progressos ni la civilització egípcia ni la grega ni la romana no haurien arribat on van arribar. El primer inconvenient de Mesopotàmia en la cultura general d’avui és la dificultat de situar-la. El segon, les etapes tan enfrontades i canviants d’aquella civilització. Mesopotàmia significa en grec país entre rius. De l’Àsia Menor a Aràbia, la regió protagonitzada pels rius Tigris i Eufrates va
albergar durant els cinc mil.lenis anteriors a la nostra era una brillant civilització de diversos pobles successius: els sumeris, els accadis, els babilònics, els assiris...
L’anomenat Creixent Fèrtil, l’arc mediterrani de l'Orient o Llevant mediterrani, va jugar un paper d’obertura d'aquella cultura mesopotàmica cap a altres terres a través de les actives ciutats fenícies abocades al comerç: Ugarit, Tir, Sidó, Biblos... Les cultures de la Xina i l’Índia de la mateixa època perviurien, la mesopotàmica es va veure esborrada, malgrat el seu enorme llegat. 
Els sumeris de la ciutat d’Uruk van ser els impulsors de dos descobriments determinants: la roda i l’escriptura al final del quart mil.leni, els últims segles abans del 3000 aC. Es considera Uruk (avui Warka, a l’Iraq) com la primera gran ciutat de la història. L’any 2900 aC, tenia uns 50.000 habitants i una extensió inaudita, més àmplia que l’Atenes de Pèricles o la Roma republicana tres mil.lenis més endavant.
Va ser governada al voltant del 2700 aC pel llegendari rei Guilgameix. El text en escriptura cuneïforme del Poema del rei Guilgameix és un dels més antics que s’han trobat en tota la història del món. La seva adaptació teatral obrirà el 2 de juliol vinent el Festival Grec barceloní a l’amfiteatre de Montjuïc. 
Els arqueòlegs detecten una certa continuïtat cultural entre els imperis sumeri, assiri, babilònic, persa, grec i romà. Ho consideren el motllo de la civilització occidental. Els vestigis sumeris s’admiren avui als museus europeus, per exemple la porta d’Ixtar al Pergamon de Berlín (foto adjunta), construïda durant el regnat de Nabucodonosor II cap el 575 aC. Sobre el terreny, en canvi, impera el petroli i la guerra inacabable que hi té alguna cosa a veure.

0 comentaris:

Publica un comentari