16 de gen. 2019

Retirada republicana del 1939: història d’una foto històrica

Una de les fotografies més conegudes de la retirada republicana del 1939 va ser feta als voltants de Prats de Molló a primers de febrer per un reporter desconegut i publicada el 18 de febrer del 1939 al setmanari francès L’Illustration. Van haver de transcórrer cinc dècades abans d’identificar els fotografiats. Mariano Gracia portava de la mà la seva filla coixa Alicia, de set anys. El nen de segona fila, igualment amputat, era el seu germà Amadeo, de quatre anys, el qual avançava amb l’ajuda d’un civil també amb cama de fusta. L’adolescent del fons era el tercer germà, Antonio, de dotze anys.  El bombardeig franquista de la localitat natal de Monsó (Osca) havia causat el 20 de novembre del 1937 la mort de la mare Pilar Bamala i les amputacions dels dos germans petits. El pare i els tres fills van anar refugiats a la Garriga fins el final de la guerra. Durant la retirada el grup familiar va passar per Ripoll, Camprodon i el Coll d’Ares. A l'arribada a les envistes de Prats de Molló va fer la foto un dels reporters de premsa
que cobria l’èxode republicà. 
El pare va morir un any i mig després d’arribar a França. Els tres germans van ser tornats a casa dels avis a Monsó. El primer pas per reconstruir la història d’aquella escena no es va donar fins el 1988, quan el periodista Josep Pernau va iniciar precisament amb aquesta foto una sèrie d’articles a El Periódico sobre la Guerra Civil, que donaria peu al seu llibre Diari de la caiguda de Catalunya. El germà gran Antonio Gracia Bamala vivia a Osca i es va posar en contacte mitjançant una carta a la redacció.
El País Semanal va dedicar un número especial a la retirada el 12 de gener del 2003. Va demanar als lectors que enviessin testimoniatges. A la redacció va arribar una carta de l'altre grmà, Amadeo Gracia Bamala, amb l’encapçalament “Ni perdono ni olvido”. Es va identificar com el nen coix d’aquella foto, al costat el pare i dos germans. Era ja l’únic supervivent i vivia jubilat a Alcalá d’Henares. “No creo que nunca, a pesar de los esfuerzos realizados por tantas y tantas personas de bien, se llegue a hacer la más mínima justicia sobre tanto dolor, escarnio y humillación”, manifestava.
Marguerite Planell, presidenta de l’associació Prats Endavant, de Prats de Molló, va enviar una altra carta per identificar amb detall el segon adult que portava de la mà un dels infants amputats. Es tractava de Thomas Coll, resident a aquella localitat francesa, que havia perdut una cama a la Primera Guerra Mundial. Va sortir a ajudar els refugiats, des del moment de saber que alguns ferits i impedits tenien dificultats per completar el camí.
La periodista Lola Huete va realitzar el 2003 el documental “Ese, el de la foto, soy yo”, dirigit per la hispano-alemanya Cuini Amelio Ortiz. Amadeo Gracia va tornar per primer cop a Prats de Molló en aquella ocasió. Se li va acostar una dona de 83 anys, Rosa Torner, i li va dir: “Jo et vaig veure arribar. Tenia divuit anys i recordo haver anat a l’escola a ajudar. Hi havia molts nens, sí. Però dos germans mutilats junts, no. Jo et vaig veure”.
El 2008 TV3 va emetre un altre documental, “Petit Amadeo”. El 2013 es va rodar el titulat “Ni oblido, ni perdono”, dirigit per Joan Giralt. L’escena de la foto es va convertir l’any 2000 en l’escultura de bronze realitzada per Lola Reyes i Joan Garcia que s’alça a la Vajol, sufragada per associacions memorialistes de víctimes del franquisme i institucions catalanes.

0 comentaris:

Publica un comentari