20 de març 2019

El dia que vaig baixar a “l’infern” de la Biblioteca de Catalunya

La notícia que la Biblioteca Britànica acaba de penjar a la xarxa 2.500 antics llibres eròtics digitalizats que havien format part del seu “infern” o secció tancada d’obres censurades m’ha fet recordar el reportatge que vaig publicar en primícia sobre “l’infern” de la Biblioteca de Catalunya, el novembre del 1982 a la revista mensual barcelonina Crònica. Era el primer periodista que accedia a l’obscur objecte de la maledicció oficial, als llibres que la moral reprovava, situats a unes rònegues prestatgeries del subsòl de la Sala de Reserva, només coneguts pels professionals de la institució i retirats de la consulta pública des de l’època de la Generalitat republicana, no pas de la postguerra franquista. Vaig baixar a aquell “infern” sota la mirada
prescriptiva d’una empleada i amb l’emoció continguda d’arribar a un objectiu llargament cobejat. Durant unes hores vaig poder anotar i fullejar títol per títol. Tres capses velles portaven clarament la inscripció “Infern” escrita en català.
M’hi vaig fer un tip de riure, per no plorar, atesa la pobresa, la ingenuïtat i l’arbitrarietat d’aquell infern que amb prou feines arribava a purgatori. Les seves flames cremaven ben poc. Allò escandalós no era l'exclusió del catàleg general, sinó la seva migradesa.
Entre el centenar curt de títols que englobava quan el vaig repertoriar, les obres en català eren quasi inexistents. Contenia inclús clàssics com ara les Memòries de Giacomo Casanova, L’amant de lady Chaterley o el Satiricó... No va ser mai catalogat. L’altre infern de caràcter polític a la Biblioteca de Catalunya havia estat més nodrit i més promptament reintegrat al catàleg general.
Vaig tenir l'escàs honor de publicar la seva situació i el contingut. Els de la Biblioteca Britànica ara digitalitzat o de la Biblioteca Nacional de París han donat peu a inventaris cèlebres, els quals són material de treball de sociòlegs, historiadors i bibliòfils, en espera que algun dia es pugui comprovar la riquesa de l'infern de la Biblioteca Vaticana. L’historiador Carlo Ginzburg afirmava que aquest últim conté 25.000 obres de caràcter eròtic i 100.000 gravats del gènere.

0 comentaris:

Publica un comentari