30 d’abr. 2019

Pocs visitants es fixen en dues particularitats prop del CaixaForum

La corrua de gent que es dirigeix cada dia al CaixaForum barceloní de Montjuïc es fixa poc i visita encara menys una obra mestra situada just al davant, el reconstruït Pavelló Mies Van der Rohe. Si tanmateix ho fan, paren més atenció als innovadors volums de la petita edificació que al revestiment de les parets. Es podria escriure una novel.la sobre l’operació d’extreure d’una pedrera, traslladar i instal.lar aquestes lloses d’ònix de marbre (a la dreta de la foto), arran de la reconstrucció exacta duta a terme el 1986 del pavelló alemany dissenyat per l’eminent arquitecte Mies van der
Rohe a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Enrrocat a la cloenda de l'Exposició, va ser reconstruït durant els prolegòmens olímpics al mateix emplaçament i amb els mateixos materials, ara nous de trinca.
Actualment l’ònix s’explota més com a pedra semi-preciosa de quars micro-cristal.lí (una varietat de l’àgata) per a joieria que no en la versió calcària emparentada de marbre de revestiment. Subsisteixen poques pedreres de marbre d’ònix arreu del món. Els reconstructors del Pavelló Mies van der Rohe (dirigits pels arquitectes Fernando Ramos, Ignasi de Solà Morales i Cristian Cirici) van haver de recórrer a l’experiència professional del marbrista de Granollers de tercera generació Jordi Marquès per explorar –infructuosament-- les possibilitats a la pedrera romana Bagno di Tivoli i les llegendàries de Carrara. De blocs d’ònix amb les dimensions desitjades, ni rastre.
Els van adreçar a Egipte, sense sort. Després de nombroses gestions, van localitzar una antiga pedrera d’ònix semi-aturada a la localitat algerina de Bou Hanifia, 100 km al sud de la ciutat d’Orà. Des d’abans de la independència del país l’any 1962, l’empresa no exportava un bloc d’ònix com el que van encarregar els compradors barcelonins: tres metres de llarg per 1,70 m d’alt i 1,20 m de gruix, tallat expressament a la muntanya. El bloc va viatjar al port d’Orà, tot seguit al de Marsella i finalment a Barcelona.
L’escairat previ es va fer a un taller de Sant Andreu de la Barca, els acabats de les llastres al taller de Granollers. El marbrista Jordi Marquès es mostrava convençut que les l’ònix utilitzat el 1929 per Mies van der Rohe procedia de la mateixa pedrera algerina.
La reconstrucció del pavelló es va inaugurar el 2 de juny del 1986. Va donar peu a la creació a Barcelona de la Fundació Mies van der Rohe, la qual atorga cada dos anys el concorregut premi internacional d’arquitectura del mateix nom, concedit per un jurat d’especialistes d’arreu del món.
El pavelló reconstruït és de visita pública. Es poden acariciar amb els dits les venes petrificades del marbre d’ònix, en unes dimensions excepcionals que viren de tonalitat amb el canvi de claror natural de cada dia, com si es trobessin fecundades per la determinació i la suor que va costar trobar-les, traslladar-les i instal.lar-les.
Els nombrosos visitants del CaixaForum tampoc no es fixen gaire en el nom del carrer on es troba el centre cultural, a l’Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia. El mateix Ajuntament que reconstruïa el Pavelló Mies van der Rohe va voler rehabilitar la memòria de Ferrer i Guàrdia, fundador de l’escola racionalista afusellat el 1909 al castell de Montjuïc, acusat d’instigar els aldarulls de la Setmana Tràgica.
El monument a Ferrer a Guàrdia es va inaugurar el 1990, però mig enretirat a la muntanya de Montjuïc i no a alguna plaça de la ciutat, degut a les reticències dels ben pensants enfront dels lliure pensadors. Fins el 2010 no van restituir el seu nom al nomenclàtor de la ciutat, concretament a l’antiga avinguda del Marquès de Comillas.

0 comentaris:

Publica un comentari