20 de maig 2019

Encara topem, malgrat els progressos, amb el mur cec de la mort

Els progressos dels coneixements científics sobre l'evolució de la vida biològica al planeta Terra continuen topant amb un mur cec: per què el ser humà, el més estudiat de tots, mor amb tanta facilitat, per què la seva data de caducitat és tan curta i implacable. La medicina moderna ha allargat l’esperança de vida, però continua sent ridículament curta en comparació amb altres espècies menys complexes i més resistents. Totes es desintegren i moren en algun moment, però amb regularitat molt diferent. Els botànics es fan creus, per exemple, dels milers d’anys que pot arribar a sumar una mateixa planta de liquen (associació de fong i algues),
arrapada a la roca pelada en les condicions climàtiques més adverses i pobres (els fongs segreguen àcids que han dissolt a la superfície de la roca i alliberen minerals que converteixen en aliment). El liquen ha desenvolupat una estratègia de supervivència infinitament més simple i més aconseguida que la dels humans.
Charles Darwin va escriure al llibre L’origen de les espècies que el nostre planeta conté “infinitat de coses bellíssimes”. Però el biòleg John Burdon Sanderson Haldane, compatriota seu de la següent generació, matisava: “L’univers no és tan sols més estrany del que suposem. És més estrany del que podem suposar”.
Ramon Bayés, catedràtic de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, apuntava a un dels seus llibres: “”El procés de morir és el gran continent que queda per descobrir”. L’actor Carles Flavià no només va deixar al públic una esquela de redactat singular, també unes notes dels últims dies on deia amb estil reconegut: “La mania que té la gent de no voler morir! Tan bé s’ho passa, la gent?”.
La literatura ha prestat ajuda en moltes ocasions a la ciència, de manera que fins avui ningú no ha superat les paraules que William Shakespeare fa dir al personatge de Pròsper a La tempesta: "Estem fets de la mateixa matèria que els somnis i la nostra curta vida s'arrodoneix amb un somni".
Després d'això, la ciència continua corrent al darrere. (Foto Quim Curbet)

0 comentaris:

Publica un comentari