La Universitat de Perpinyà torna amb retard al centre urbà

La Universitat de Perpinyà acaba de traslladar la facultat de Dret a un flamant edifici de nova construcció al barri vell, amb molt retard històric sobre la tendència general de retornar facultats universitàries al centre per contribuir a la renovació urbanística. La Universitat de Perpinyà sempre ha anat una mica tard en quasi tot, després de l’annexió de la ciutat a França pel Tractat dels Pirineus del 1659, desmembrada de l’antic flux d’estudiants procedents de Catalunya i sucursalitzada per les de Montpeller i Tolosa de Llenguadoc. L’operació urbanística ha tingut l’encert de salvar com annex l'atrotinat i desèrtic edifici neoclàssic de l’antiga universitat, al qual he viscut moltes hores fascinades com a seu de l’Arxiu Històric Municipal, que pocs
investigadors freqüentaven. Els terres de fusta originaris cruixien al meu pas amb un cric-crac que m’inquietava en silenci, com un vaticini del valor històric o bé de l’ensorrada imminent dels tresors de la memòria que acollia. El nou edifici adjunt és d’un estil llepat i pretensiós que no arriba a la sola de la sabata de l’elegància mantinguda per la seu històrica del costat.

La Universitat de Perpinyà la va crear el 1350 el rei Pere IV d’Aragó el Cerimoniós. L’edifici dit de la vella universitat el van construir el 1793 les autoritats franceses. Es va veure abandonat vint anys més tard, dintre de la decadència de l’última ciutat de la geografia francesa, que havia estat la segona en volum de població de Catalunya, tot i que fos a considerable distància del gruix de Barcelona.

Ara l’edifici restaurat de la vella universitat acull quatre aules de 125 places, al costat mateix de l’edifici nou. L’actual universitat s'havia concentrat al campus dels afores, al barri del Molí de Vent. Des d’allí ha exportat els 500 estudiants de la Facultat de Dret a l’entrada del degradat barri vell de Sant Jaume, al costat de la Mediateca o Biblioteca Municipal també en remodelació i de l’aristocràtic Hotel Pams, igualment municipal.

Suma 9.000 estudiants, amb facultats de Dret, Ciències, Econòmiques i Lletres, així com tres instituts de Tecnologia, Administració d’Empreses i un Institut Franco-Català Transfronterer. Els terres del nou edifici no cruixen ni mica, potser hi trobo a faltar la fascinació d’aquell cric-crac que m’inquietava en silenci.