23 de des. 2019

Presència d’Indro Montanelli a Piazza Navona, amb molts matisos

Alguns col.legues citen amb freqüència als diaris d’aquí el nom del veterà periodista italià Indro Montanelli, potser en reconeixement d’una trajectòria ideològica camaleònica que no ha estat ni de lluny una especialitat exclusiva seva. A mi Montanelli em desperta una adhesió més matisada, excepte l’admiració absoluta que li professo per haver pogut residir tota la vida mitjançant un lloguer de favor a un àtic de 190 metres quadrats amb terrassa en plena Piazza Navona romana, propietat de l’Estat espanyol, el qual manté la titularitat per llunyanes raons històriques de 220 pisos a 28 edificis del centre de la capital italiana. Ara hi ha una placa al portal del núm. 93 d’aquesta plaça que ho recorda. Hi va deixar de viure a la mort de la seva dona

 el 1996, però va mantenir el lloguer fins el seu propi traspàs el 2001, als 92 anys.
En aquell moment l’administrador espanyol va cedir l’àtic mitjançant un altre lloguer de favor (per sota del preu de mercat) a un diputat italià de la corda de Silvio Berlusconi.
Indro Montanelli va serllargs anys col.laborador de La Vanguardia, on l’evoquen amb regularitat com a mestre. En canvi El Periódico recordava a través d’un article de Josep M. Fonalleras a l’edició del 31 de març del 2019 altres “proeses” de la joventut de Montanelli, arran de la seva participació a la invasió militar italiana d’Etiòpia: “A Etiòpia va adquirir (hi tenia dret segons les lleis feixistes) una nena de dotze anys a la qual va explotar sexualment. I no només no se’n va penedir, sinó que en va fer-ne ostentació tota la vida. ‘Per raons sanitàries me la vaig buscar verge’, declarava un any abans de morir. ‘Era un animalet dòcil’, deia. Per a Kapucinsky el bon periodista ha de ser bona persona. Digueu-me ingenu, però també ho penso. I també penso que Montanelli va ser un sàtrapa. I que la seva indignitat no només el desacredita com a persona, també com a periodista”.
Pel meu cantó, no em cau cap anell si reconec que un carca reconsagrat com Indro Montanelli és autor d’algunes de les pàgines més enlluernadores sobre la meva estimada Piazza Navona perquè tenia el privilegi de viure-hi a preu de saldo. Sobre la resta, m’acullo als molts matisos que he apuntat de bon començament.

0 comentaris:

Publica un comentari