Les set vides del cinema Castillet a Perpinyà

Molts catalans d’aquest cantó d’aquí de la ratlla de França recordem amb somriures maliciosos el cèntric cinema Castillet de Perpinyà. Va despatxar 200.000 entrades de la pel.lícula Emmanuelle subtitulada en castellà l’any 1974. La sala havia estat fundada el 1911 pels germans barcelonins Joan i Lluís Font al centre de la capital rossellonesa, en el pompós estil Segon Imperi francès o “mona de Pasqua” que el caracteritza just al costat del Castillet. Continua al mateix indret, externament intacte i en plena activitat. El fundador sempre va negar la sala principal a les flamarades eròtiques dels “espanyols”, però els fills van ensumar el
negoci i es van afanyar a construir un multisales annex amb entrada pel carrer del darrere. Va ser l’últim a mantenir en cartellera aquelles pel.lícules substitulades en castellà. Al moment de plegar de l’especialitat em vaig permetre publicar un “Rèquiem pels cinemes eròtics de Perpinyà”, amb permís del director del diari que va acollir l’article amb aquells mateixos somriures maliciosos.

El cinema Castillet continua sent el més concorregut de Perpinyà, sobretot pel moderníssim germà  “multiplex” d’acer i plàstic, aixecat aquest cop en estil Tercer Imperi americà (foto adjunta). Es va inaugurar als afores de la ciutat el 2003 i ha venut dotze milions d’entrades durant aquests setze anys. Els grans èxits de taquilla de la nova etapa són Stars Wars o El senyor dels anells, de manera que només els més veterans i ardorosos recordem el nom sospirant d’Emmanuelle.

Encara freqüento el cinema Castillet del centre, degudament renovat a l'interior. Ara em serveix sobretot per descansar les cames amb comoditat després de recórrer Perpinyà en totes direccions durant les hores anteriors. El germà dels afores té un altre pedigrí i m’atrau menys.