16 de des. 2019

Els taps dolços de Cadaqués, actuals després de dos segles

A l’hivern no és necessari, però de seguida que comença la temporada de forasters val més encarregar prèviament per telèfon els famosos taps de Cadaqués a la pastisseria La Mallorquina d’aquesta localitat, que els va inventar fa dos segles i els continua venent avui amb autèntica denominació d’origen i un èxit que arriba a tres mil unitats per dia al pic de l’estiu. Són una variant de l’universal babà al rom, menys emborratxada de licor. Es tracta d'un pa de pessic suauament esponjat per l’almívar que el fa finíssim, lleuger, únic. L’invent va ser del tot casual, quan el rebesavi va enfornar pa de pessic a un petit motlle individual cilíndric, la preparació va
vessar com si fos un souflé i va adquirir espontàniament la forma de tap de xampany.
El parentiu amb el babà al rom ha tornat per un altre camí, atès que avui s’acostuma a menjar flamejat amb rom, pela de llimona, una punta de canyella i uns granets enters de cafè. Al Motel Empordà de Figueres els encarreguen a La Mallorquina i els continuen preparant així, des del primer dia, davant del comensal: el fundador Josep Mercader era originari de Cadaqués i a aquest establiment les tradicions es renoven sense suprimir-les.
La pastisseria Cabrisas la va obrir el rebesavi Joan Baptista Cabrisas prop de l’església de Cadaqués, posteriorment traslladada arran de la platja, a l’actual emplaçament de la plaça Doctor Trèmols, que tothom coneix per Es Portal. A l’obrador i a la botiga s’hi ha rellevat cada generació de la mateixa família fins avui: Sebastià Cabrisas Deulovol, el seu fill Rafael Cabrisas Palau, el fill Tià Cabrisas Gironès i actualment els tres fills d’aquest últim: Rafel i Jordi Cabrisas Gonzalo a l’obrador, Mercè a la botiga.
Tant el besavi com l’avi i el pare de l’actual generació van ser alhora músics de cobla. Rafael Cabrisas Palau és l’autor de la música de la cèlebre sardana “Cap de Creus” (lletra de Joaquim Gay), encara molt present a les actuals ballades. Per aquest motiu, més que pels taps, el seu nom ha estat donat a un carrer de Cadaqués. Però s’ho hauria merescut igualment pels taps.

0 comentaris:

Publica un comentari