9 de maig 2020

Les pandèmies no cauen del cel, el seu abast va lligat amb les retallades

Tal com diu el cartell aparegut a les marquesines de Londres: “No puc menjar aplaudiments. I si votes per algú més sensat la pròxima vegada, eh?”. No sé si sortirem del confinament més mentalitzats i mobilitzats sobre la necessitat de recuperar alguns equilibris socials, però tinc la sensació que vivim un canvi d’etapa emmascarat. Després de la Segona Guerra Mundial (50 milions de morts), el capitalisme i la democràcia van fer un pacte tàcit de postguerra, derivat de llargues lluites dels treballadors i del resultat d’aquella nova carnisseria: la pau social a canvi de l’Estat del benestar com a forma de cohabitar, produir i consumir. Les classes dominants oferien ocupació i prosperitat a les altres, a canvi de conservar la part del lleó dels beneficis. L’assimetria social es reduïa una mica gràcies
a una nova organització de les institucions econòmiques per fer possible la pau i el desenvolupament.
La globalització ha trencat aquell pacte, ha tornat a imposar la cobdícia i la manca d’escrúpols d’uns quants, una nova desigualtat en el repartiment de la riquesa. No és cert que no quedin diners per sufragar l’Estat del benestar, sinó que els diners s’han tornat a concentrar a mans d’aquells que no necessiten l’Estat del benestar.
Les oportunitats dels ciutadans de participar a les decisions importants s’han vist reduïdes a una periòdica versió electoral, com si la democràcia només fos un instrument per organitzar eleccions, formar governs i mantenir una frondosa classe política. Una gran part de l’abast de l’actual pandèmia està directament lligat amb les retallades sanitàries, aprovades pels governs dels últims anys en matèria de polítiques preventives i disponibilitat assistencial.
Després de dos mesos de morts massives, confinament general, sobreesforç mal pagat del personal sanitari i paràlisi econòmica, encara no sabem quan disposarem d’una simple prova serològica per a tothom ni a quin ritme es posarà a punt una vacuna. Si no s’exerceix un grau de pressió social, continuarem assistint a l’encongiment del dret democràtic a viure almenys amb el nivell de normalitat d’abans d’aquelles retallades aprovades per governs que vam votar sobre la base d’altres discursos.

0 comentaris:

Publica un comentari