8 de maig 2020

La terra produeix raïm, el vi l’inventen els humans

Una vinya no és mai una plantació natural. A l’origen era una liana que s’enfilava als troncs dels arbres i l’home primitiu va treure-la del bosc per explotar-ne millor el fruit. La vinya, per tant, és un invent dels humans. La terra no produeix vi, produeix raïm. La transubstanciació del raïm en vi –el procés de vinificació—és cosa dels homes i les dones que fan bevible el fruit amb mil matisos diferents, segons la tradició, els coneixements i els interessos de cadascú. L’ingredient més important del vi són les persones que decideixen on i com l’elaboren (la terra, el clima, el preu). I també –o sobretot-- les persones amb qui el destinatari final el beu un cop servit a la copa, la qualitat del moment. Compta molt l’humor del dia, la predisposició del
comensal i la companyia. Alguns grans amants del vi no en beuen mai quan estan sols, no els agrada. El vi és un col.loqui entre la naturalesa i les persones, mai un monòleg.
Conté una càrrega simbòlica especial perquè intuïm els matisos infinits que ofereix la fermentació alcohòlica del suc de raïm. Sense l’expressió varietal no hi ha emoció, sentiment ni memòria. El ventall de qualitat dels vins és inacabable precisament perquè respecta l’expressió de cada terra i cada vinater, potser també perquè resulta impossible definir la qualitat de manera unívoca.
Cada gotim de raïm és un minúscul –però enter-- globus terraqüi, una obra mestra de l’enginyeria de la naturalesa, un nucli irradiant de bellesa i de joia. Un gra de raïm, un gra de blat o una oliva són aparentment poca cosa, però en la seva manera d’associar-se contenen in nuce la plenitud, el secret de la vida intel.ligent.
És ben possible que un ciutadà mediterrani prengui diàriament cafè i mengi xocolata sense haver vist mai una planta de cafè ni una mata de cacau, tan característiques a altres latituds. En canvi la vinya forma part del seu paisatge familiar, històric i actual.
Quan la complexitat és capaç de destil.lar una genialitat, aleshores materialitza un somni, focalitza el prodigi, expressa l’alegria de contribuir a una concepció del món i desxifra el misteri de l’etern contrast entre l’art i la vida. El vi és la mare de les belles arts, el caràcter d’un territori, la filosofia del genius loci, la profanació d’un secret dels déus, la fotosíntesi del saber i el sabor combinats amb la suor.

0 comentaris:

Publica un comentari