6 de maig 2020

Encara no sabem si va existir Homer, però ens commou igual

Quan l’intrèpid emperador romà Adrià va viatjar a Grècia i va visitar l’oracle més famós a Delfos, al repeu del mont Parnàs, li va preguntar sobre el vell misteri de saber on havia nascut el gran poeta grec Homer de l’Odissea i la Ilíada. Les sibil.les van fugir d’estudi amb les habituals respostes obliqües. Encara avui ho ignorem, suposant que existís i que la seva obra no fos una recopilació posterior de poemes orals d’autors diferents. Els aedes o recitadors com Homer cantaven de ciutat en ciutat les aventures llegendàries dels herois del passat micènic llunyà, mític. Compostos de manera oral molt abans de ser transcrits, els dos treballs homèrics impliquen un gran coneixement de l’art de la poesia èpica popular. La diferència en comparació amb
epopeies d’altres cultures antigues és l’absència de finalitat religiosa, providencial o sobrenatural. Els déus i els herois grecs es movien per sentiments humans: “Plens d’eterna veritat humana, dins d’una atmosfera de poderosa fantasia que en fa tot un món, alhora real i redimit de la nostra realitat”,
com ho clavava Carles Riba al seu Resum de literatura grega del 1937. El joni Homer, si és que va existir, havia de ser cap el 750 a.C. Només coneixem un altre poeta grec més o menys contemporani, l’Hesíode d’Els treballs i els dies i la Teogonia, però sense el mateix alè èpic d’Homer.
La primera obra grega en prosa hauria d’esperar tres segles, fins l’aparició de l’historiador i geògraf Heròdot. Només cinquanta anys després d’Heròdot, l’historiador Tucídides relataria la guerra del Peloponès, inclòs el famós discurs fúnebre que posa en boca del governant Pèricles a propòsit dels soldats caiguts per exaltar els valors que defensava Atenes: “Estimem la bellesa sense luxes i estimem el saber amb sinceritat. El nostre sistema polític s’anomena democràcia perquè no té com a objectiu l’administració dels interessos d’uns pocs, sinó els de la majoria”.
Però entre tota la literatura grega, la fascinació més poderosa continua sent la que desperta el desconegut poeta Homer: "Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer…". (Homer, Odissea 1, 1-10)

0 comentaris:

Publica un comentari