26 d’oct. 2020

“La religió és una cosa bàsicament dolenta, cal reduir-la al mínim”

No és freqüent llegir al diari La Vanguardia un titular a tota pàgina que diu: “La religió és una cosa bàsicament dolenta; cal reduir-la al mínim”. La formulava l’altre dia el novel.lista Eduardo Mendoza arran de la publicació del seu últim llibre Las barbas del profeta i hauria estat impensable fa escasses dècades convertir-la en un titular de cap diari d’aquí. Reflecteix un ràpid canvi de la mentalitat social. La religió no ha estat mai una qüestió només espiritual ni una opció totalment lliure, sinó un element d’identificació d’aquells que s’adscriuen a cadascuna d'elles i un instrument de domini per part de les seves jerarquies. Fa alguns segles --no gaires-- les anomenades guerres de religió o guerres santes causaven extenses i persistents matances. Fa algunes dècades --no gaires-- la religió catòlica era imposada sense contemplacions pel franquisme. Aquest domini religiós ha cedit terreny en poc temps a una democratització. Segons les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques, només la meitat dels catalans es declaren avui catòlics. És el fruit d’una llarga i cruenta lluita per la llibertat en aquest camp. La pulsió atàvica dels humans cap a la invocació d’algun poder sobrenatural misteriós, absolut, totpoderós, infal.lible i intocable ha estat utilitzada per reforçar els poders completament terrenals. Hi ha una religió més important que les altres al món d'avui: el laïcisme dels partidaris de la llibertat de consciència i de la separació entre el poder civil i el religiós. (foto adjunta feta a París)

0 comentaris:

Publica un comentari