Gran exposició “L’enigma iber”, una confessió d’ignorància

El prehistoriadors Josep M. Fullola i Francisco Gracia van tenir l’amabilitat d’acompanyar-me a la visita d’ahir, però la mesura no va ser suficient. L'exposició “L’enigma iber” que acaba d’obrir el Museu d’Arqueologia de Catalunya sobre els nostres avantpassats damunt d’aquest territori pretén aprofitar els nous coneixements d’ençà l’anterior exposició “Els ibers, prínceps d’Occident” que va muntar CaixaForum tres dècades enrere amb el desplegament habitual. Malgrat l’exhibició de recursos a la magnífica mostra acabada d’obrir, amb quatre-cents objectes procedents de trenta museus, a la sortida la impressió és que estem més o menys on estàvem fa trenta anys. Encara no hem desxifrat la llengua escrita ibera ni altres aspectes substancials d’una poderosa civilització capaç d’esculpir la Dama d’Elx, aplegar el tresor de Tivissa o fortificar la gran ciutat d’Ullastret abans de fer-se atropellar per les legions de Roma. El principal pas endavant és que cada vegada ens amoïna una mica més la nostra ignorància.
Aquestes ambicioses exposicions gaudeixen de ressò i arrosseguen un públic desitjós d’entendre, però el seu llenguatge no sempre arriba a l’objectiu. Enfront del desplegament tècnic, l’altra possibilitat és la visita en viu al jaciment iber d’Ullastret o al de Tivissa, la qual resulta igual o més reveladora. Ullastret disposa d’un petit museu al qual es pot “llegir” en plaques de plom la llengua ibera que encara no hem desxifrat, a més de seguir la reconstitució de la vida de l’època en imatges 3D. Sobretot disposa del més important: l’escenari autèntic, palpitant, on tot allò passava entre el segle VII i el segle I aC.
Els ibers no eren uns salvatges en calçotets, sinó una civilització amb llengua i escriptura pròpies, desenvolupament urbanístic i estructura política. Després, cinc segles després, van arribar els romans amb la seva estudiadíssima romanització.