19 de des. 2021

Anja Bihlmaier feia tremolar ahir a l’Auditori la simfonia de Sibelius

Confesso predilecció per la Segona Simfonia de Sibelius des que la vaig “descobrir” en la versió de la Saint Louis Simphony Orchestra al Palau de la Música el 17 d'abril de 1985. Ahir dissabte vaig córrer a l’Auditori per escoltar-la de nou en viu per l’OBC i la batuta de la jove directora alemanya Anja Bihlmaier, la qual havia debutat a aquest mateix escenari el mes de maig amb la Quarta Simfonia de Schumann (l’actual temporada OBC suma vuit directores estrangeres invitades). No sabria dir si ahir m’atreia més l’obra o la directora, però el resultat va ser com una radiant “confessió de l’ànima”, una fusió de destresa i sensibilitat per crear bellesa. Em va fer recordar que la mitjana d’instrumentistes femenines d’orquestres simfòniques és avui d’un 30%, però el percentatge baixa molt quan es refereix a directores titulars fixes, no invitades per un concert.
Ara despunten la lituana Mirga Grazinyte-Tyla a Birmingham, la sud-coreana Shi-Yeon Suyng a Boston, l’estoniana Anu Tali a Sarasota (Florida), la francesa Nathalie Stutzmann Atlanta, l’australiana Simone Young a l’Òpera Estatal de Viena o la xinesa Xian Zhang a la Simfònica de la BBC a Gal.les. En el terreny local, la barcelonina Helena Bayo espera la primera titularitat, mentre que la murciana Virginia Martínez va ser directora assistent de l’OBC des del 2005 i ara és titular de la Simfònica de Múrcia.
A igualtat de mèrits, el percentatge de directores titulars continua sent molt reduït. La iniciativa de l’OBC per invitar-ne vuit en poc temps resulta digna d’aplaudiment suplementari.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada