La qualitat declinant dels tomàquets en totes les seves variants

Mentre em disposava a esmorzar una senzilla i alhora sumptuosa amanida de tomàquet, ceba i olives a la qual tot era ànima i matèria pura, m’ha fet somriure que els amants de les discussions inútils dubtin si el tomàquet és avui l’hortalissa més consumida al món en lloc de la patata. Fins i tot debaten si es tracta d’una fruita, una hortalissa o una verdura. Des del punt de vista científic, els botànics aclareixen que el tomàquet és una fruita, atès que conté llavors i no és cap fulla, tija o arrel com les verdures. Era completament desconegut aquí abans de la colonització d’Amèrica i la seva difusió no va adquirir protagonisme fins el segle XIX. Actualment se’n comercialitzen centenars de varietats. Però

Algú pensa salvar la gran estació de tren de Portbou?

Des de la implantació de l’AVE a través d’un altre recorregut (la Jonquera), la gran estació fronterera de Portbou s’ha vist abandonada perquè el servei de rodalies i el transport ferroviari de mercaderies han corregut la mateixa trista sort. L’antiga joia de la corona de la línia de París presenta ara una aspecte pre-cadavèric, però per sota alguns hi sentim bullir l’anhel de viure, si els propòsits es tradueixen en inversions i en reparació de la injustícia comesa els últims anys contra aquest pulmó del país. El 1930 Portbou arribava als 4.000 habitants, ara en manté la quarta part. El tren i la seva estació han de tornar a ser un motor. Diuen que la futura “Y” figuerenca serà un trident logístic que bifurcarà el trànsit ferroviari a la futura la estació intermodal Figueres-Vilafant cap al túnel del Pertús en ample europeu o bé cap a Portbou en ample ibèric. L'actual alcalde va guanyar les eleccions municipals de 2023 amb la col.laboració d’un grup assessor de la candidatura carregat d’experts, autors del manifest "Reimpulsem el ferrocarril per reimpulsar Portbou". Les idees i les necessitats hi són, les inversions no. Aquest divendres el Comissionat per a la Transformació Ferroviària de Figeres, Joan Armangué, parlarà al centre cívic portbouenc sobre "La nova estació de Figueres i la lïnia de Portbou". Les idees i les necessitats hi són...

A la remota Cadaqués quasi no s’hi cap

El caràcter allunyat de Cadaqués li va posar més fàcil comerciar per mar amb Gènova, Nàpols o l’Havana durant segles que no amb la veïna Figueres, la capital comarcal. Els 115 revolts de carretera que separen del món, malgrat trobar-se a només 17 quilòmetres de Roses, van trigar molt a ser practicables per vehicles que no fossin mules i tartanes. Abans d’iniciar el segle XIX, Cadaqués era el segon pprt gironí en importància de mercaderies, després de Sant Feliu de Guíxols, per davant de Roses i Palamós. La fortuna dels naviliers de Cadaqués es va produir durant el segle XVIII amb la navegació a vela, però declinaria per no haver invertit en els nous vaixells a vapor. El poble va resistir gràcies a la vinya. El cop de gràcia de la fil.loxera es produiria 1883. El flagell que matava les vinyes va obligar a emigrar dues terceres parts de la població, només hi van quedar 1.200 habitants. La gelada del 1956, l’any de “la fred”, va malmenar la majoria d’oliveres. L’única ajuda va ser l'arribada a l’estiu de la nova fornada del turisme internacional, amb quantitat de cases del poble que oferien lloguer d’habitacions i els llocs de treball associats. Ara són 2.800 empadronats i 30.000 estiuejants.