Parlem-ne, dels bordells nostrats

Especialitzats en bordells

L’activitat a La Jonquera del Paradise, el prostíbul més gran d’Europa, palesa l’absència de legislació que reguli sense falsos pudors i amb una mica d’eficàcia la esclavatge modern que encarna aquest important sector econòmic, per no dir industrial, rere el qual s’amaguen tot sovint delictes penals tipificats: proxenetisme, immigració ilegal, falsificació documental i blanqueig de diners. Són delictes pels quals la setmana vinent serà jutjat a l’Audiència de Girona

Vinga, celebrem la diada de Sant Valentí!

Avui, celebració de Sant Valentí, he recordat de cop un fragment del meu dietari Alguns rastres marcats a la neu (La Magrana 2007) que parla precisament d’això: “Cada vegada em sorprèn més la freqüència amb què novel.les i pel.lícules giren al voltant del triomf de l'amor, en una proporció poc ajustada a la realitat, potser com a efecte compensatori i evasiu, com a utilitat pavloviana de la ficció. Resulta molt difícil obrir una novel.la o entrar a una sala de cinema sense entomar una història d'amor

Avui comencen a foradar de nou el Pirineu

La tuneladora de la MAT

Avui les tuneladores “Albera” i “Canigó” comencen a foradar el túnel transfronterer de la nova línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT), sense el més mínim eco de la polèmica i les mobilitzacions que van envoltar aquest projecte per part d’associacions ciutadanes com la plataforma No a la MAT o l’Associació de Municipis contra la MAT. S’han acabat imposant

La tauromàquia parla francès cada cop més

Les arenes de Cotlliure

La decisió municipal anunciada aquest mes de febrer de demolir la petita plaça de toros de Cotlliure per destinar el terreny a estacionament de cotxes no ha d’induir a engany: la tauromàquia s’està convertint en una especialitat del sud de França, on es veu desproveïda de la retòrica castissa espanyola. Al Rosselló nord-català es manté la temporada taurina a Millars i sobretot la de

Mikis Theodorakis reapareix entre els manifestants

Mikis Theodorakis entre els manifestants

Com feia temps enrere al capdavant de les masses corals que interpretaven les seves cantates, el cèlebre compositor Mikis Theodorakis va sumar-se el diumenge 12 de febrer, als seus 87 anys, als milers de manifestants congregats davant del Parlament d’Atenes per oposar-se a la decisió que la cambra es disposava a votar per majoria d’acceptar el segon pla de rescat econòmic del país elaborat per les institucions financeres internacionals, el qual suposarà encara més retallades socials. Conjuntament amb el veterà

La crònica negra torna de nou a Olot

Olot

La ciutat d’Olot ha tornar un cop més a la crònica negra, com una fatalitat dels últims anys, arran de la detenció l’11 de febrer del marit i el cunyat de la jove de nacionalitat índia trobada morta al seu pis amb signes de violència. Tothom pensava que Olot era el paradigma de la ciutat de províncies pròspera i

Fotos amb història (8)

El mestre Josep Bastons

L’anual Fira dels Indians de Begur em va demanar que oferís una xerrada al Teatre Municipal el 5 de setembre del 2010 sobre la història de les havaneres, presentada per l’alcalde Joan Català. Per fer-ho més passador, vaig proposar al mestre Josep Bastons que il.lustrés el meu discurs amb la interpretació a veu i guitarra de les peces a les quals jo anava al.ludint com a exemples de cada període d’aquella història. La llista de peces no li

Un poema del gran Oliverio Girondo

Hi ha moltes versions recitades en format reduït de la primera prosa poètica del llibre Espantapájaros, publicat pel gran Oliverio Girondo el 1932 a Buenos Aires. Es continua recitant actualment per part de noves generacions, potser més i tot que al moment de la seva publicació. Aquesta versió fílmica és de la pel.lícula El lado oscuro del corazón, estrenada el 1992, del director Eliseo Subiela. La diu l'actor Darío Grandinetti, amb fons musical del bolero "Somos". Transcric també a continuació la lletra completa del poema, per escoltar-la i poder-la llegir sencera.

Es cou una altra xiulada real i reial

Els reis a la llotja de Mestalla durant la xiulada

Arran de la final de la Copa del Rei de futbol el maig del 2009 al camp neutral de l’estadi valencià de Mestalla entre l’Athletic de Bilbao i el FC Barcelona, els 52.000 seguidors bascos i catalans que l’omplien es van sumar en la xiulada més sonora i multitudinària que es recorda contra l’arribada dels reis Joan Carles i Sofia a la llotja presidencial i la interpretació de l’himne nacional espanyol just abans de començar el partit. Les

La nova Filmo obre i se n’esperen miracles

El nou edifici de la Filmo

Després de rodar per mitja dotzena d’ublicacions al llarg de Barcelona durant les últimes dècades i de superar les vicissituds inesperades de les obres de construcció del nou edifici, la nova Filmoteca de Catalunya ha anunciat la inauguració el 19 de febrer. No es tracta només d’un equipament cultural, sinó de “l’últim salvavides” de

Condemnat per una “casta de buròcrates al servei de la venjança institucional”

Baltasar Garzón a l'entrada del tribunal

El poder judicial s’escuda en l’idioma codificat que només ell domina per justificar amb les lleis a la mà la condemna a onze anys d’inhabilitació i l’expulsió de la carrera judicial del jutge Baltasar Garzón, culpable d’autoritzar les escoltes telefòniques de les converses entre els empresonats per un cas de corrupció i els seus advocats. Ningú no ho entendrà. El Tribunal Suprem que ha dictat la sentència potser pensa que no cal que se l’entengui, només que se l’acati. Podrà omplir milers de pàgines amb les seves raons, però

Salvat per un accent agut

El 28 de desembre del 2007 vaig publicar a El Periódico aquest article, que ara recupero aquí:

Només la meva escassa família porta el mateix cognom que jo. Per això m’ha sobresaltat veure’l associat aquests dies als titulars dels diaris amb un sanguinari torturador de la dictadura militar argentina que acaba de morir a Buenos Aires, als 66 anys. Hector Febres (sense l’accent agut a la

La lluna plena de febrer

La lluna plena de febrer

Ahir era lluna plena i la ventada del dia anterior va deixar el cel nocturn esmaltat i un disc lunar que fulgia com mai, autèntica plata viva. Em vaig aturar a contemplar el prodigi del pleniluni de febrer a un xamfrà de la Granvia, palplantat amb els ulls al firmament i un somriure beatífic als llavis. La gent que passava al voltant i em veia en aquell posat també alçava la vista i buscava en va l’objecte de la meva

Fotos amb història (7)

Davant d'un quiosc italià

Mantinc el vici d’embadalir-me amb una certa morositat davant dels quioscos, vistos com un termòmetre de la vitalitat pública i la pluralitat d’interessos de cada indret. A alguns països els quioscos apareixen com uns esquelets rosegats. A d’altres, en canvi, com en aquesta foto feta a la Toscana l’abril del 2011, vessen de portades de colors i titulars rutilants que titil.len com arbres de Nadal amb els llums encesos per oferir petits

Avui Dickens celebra 200 anys

Charles Dickens

A Londres l'any 20012 no és només el dels Jocs Olímpics de l’estiu vinent. És també –o sobretot--- l’Any Dickens. Arrenca avui 7 de febrer, la data del bicentenari de la naixença del popularíssim escriptor d’Oliver Twist, David Copperfield, Pickwick o Grans esperances, el primer a convertir Londres en subjecte literari d’un nou abast.

La Londres dickensiana donava molt de si: havia

El gran casino: a Madrid o a Barcelona?

Resulta esperpèntic, però absolutament real, que el magnat dels casinos de Las Vegas, Sheldon Adelson, col.loqui damunt la taula dels governs autonòmics de Madrid i Barcelona el projecte de construir al lloc que li ofereixi més bones condicions una reproducció europea de Las Vegas amb 15.000 milions d’euros d’inversió, 132.000 llocs de treball directe i 36.000 habitacions hoteleres, si s’avenen a concedir-li dispenses fiscals, laborals i legals com ara avals davant del Banc Europeu d’Inversions, incentius a la

Coses que només passen al Luna Park

El Luna Park de Buenos Aires

El Luna Park és el palau d’esports de Buenos Aires, amb capacitat per a 9.300 espectadors, on acostumen a celebrar-se els concerts més memorables de tots els gèneres, como si diguéssim el Madison Square Garden de l’hemisferi sud. Va obrir les portes el 1931 i primer es va centrar en multitudinaris combats de boxa, però de seguida va acollir esdeveniments ciutadans de tota mena, per exemple la vetlla de les restes Carlos Gardel després de l’accident d’aviació que li va costar la vida a l’aeròdrom de

Fotos amb història (6)

Al panteó de Carlos Gardel, l'agost del 2008

Carlos Gardel va morir en la col.lisió de dues avionetes a punt d’enlairar-se a l’aeroport de Medellín el 24 de juny del 1935. La seves restes van quedar durant uns mesos al cementiri de la ciutat colombiana i a una funerària de Nova York, abans de rebre sepultura el febrer del 1936 al Panteó d’Artistes del cementiri de La Chacarita, a Buenos Aires. Quasi dos anys més tard, el 7 de novembre del 1937 van ser transferides al mausoleu construït al mateix recinte, amb la seva estàtua en bronze a mida natural, dret i somrient, visitada fins avui per constants admiradors com jo mateix, recoberta de plaques d’homenatge, sempre amb flors i el cigarret

“Une majorité de Catalans voterait pour l'indépendance”

(Foto Jean-Luc Bobin)

El diari perpinyanès L’Indépendant, molt llegit al conjunt del Rosselló, em va sorprendre l’altre dia amb la publicació d’aquest titular i d’aquesta foto per informar sobre l’última enquesta d’opinió divulgada a Barcelona pel Periódico, segons la qual 53’6 % dels catalans estarien d’acord en aquest moment amb la independència si es convoqués un referèndum sobre la qüestió, comparats amb el 47 % que s’hi declaraven favorables el juliol de

Un poema d’adéu a Wislawa Szymborska

Wislawa Szymborska

L’1 de febrer moria  la gran poetessa polonesa Wislawa Szymborska, guardonada amb el Premi Nobel el 1996, un fet que ella qualificava “d’hecatombe”. Quan fa cinc anys Xavi Ayén la va entrevistar al seu piset de Cracòvia per al Magazine de La Vanguardia, Szymborksa li deia d’entrada: “Primer, no m’agrada parlar de poesia. Segon, no m’agrada parlar de Wislawa Szymborska, és a dir, de mi. Tercer, nom’agrada de política. Què ens queda? Puc parlar amb vostès