4 de febr. 2012

“Une majorité de Catalans voterait pour l'indépendance”

(Foto Jean-Luc Bobin)
El diari perpinyanès L’Indépendant, molt llegit al conjunt del Rosselló, em va sorprendre l’altre dia amb la publicació d’aquest titular i d’aquesta foto per informar sobre l’última enquesta d’opinió divulgada a Barcelona pel Periódico, segons la qual 53’6 % dels catalans estarien d’acord en aquest moment amb la independència si es convoqués un referèndum sobre la qüestió, comparats amb el 47 % que s’hi declaraven favorables el juliol de
2010.  El diari no feia comentaris, però una esgarrifança li recorria sens dubte l’espinada. Els catalans francesos porten a la massa de la sang la certesa de la seva vulnerabilitat davant de qualsevol canvi de situació als dos Estats entre els quals es troben encaixats. El canvi de règim a Espanya i el procés de comunitats autònomes a partir del 1975 ja va inquietar la seva pròpia catalanitat dintre de França, davant del compromès veïnatge i parentiu amb el sud.
Els costava d'entendre que un canvi polític de la fondària del que s'acabava de conèixer a Espanya no derivés d'un trauma violent o no hi conduís. Es mostraven incrèduls a propòsit de la recuperació institucional de l'autonomia catalana. Es resistien a admetre que els espagnols fossin capaços de modernitzar-se sense tirar-se els plats pel cap.
Recordaven molt bé que el 1931 els espagnols ja havien canviat de règim com qui beu un vas d'aigua, destronant un rei sense cap víctima arran d'unes eleccions municipals, però cinc anys després va passar el que va passar. Dubtaven que fos possible que el centralisme franquista obrís pas al dret d'autogovern de les nacionalitats històriques pel simple fet que una amplíssima part de la població es manifestés a favor de "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia". La lubricada administració francesa deriva d'una autèntica Revolució amb majúscula i no es replanteja els seus principis de funcionament amb aquesta facilitat.
La meva incorporació com a corresponsal barceloní de L'Indépendant l’any 1977, en contrast amb la tradició merament gasetillera dels corresponsals anteriors del diari, responia a la seva actitud d'interès i preocupació per estar informats sobre les inflamacions polítiques dels catalans d'Espagne. Tractaven de veure'n arribar les eventuals conseqüències, les clatellades que n'han entomat al llarg de cada episodi de la història com a terra de pas, bastió fronterer o comarca emparentada.
Tornen a estar amoïnats pel mateix motiu.





0 comentaris:

Publica un comentari