29 de gen. 2012

El dol i el deute de Marcèvol

El priorat de Marcèvol
Va aixecar suspicàcies que una suposada “comuna de hippies” comprés el 1976 l’abandonat priorat romànic de Marcèvol, prop de Prada de Conflent, comencés a restaurar-lo amb les seves pròpies mans i s’instal.lés a viure al poble. Les suspicàcies es van esvair al cap de pocs anys, a la vista de la feina feta. Avui Marcèvol és una dinàmica realitat: el priorat restaurat i l’hostalatge per a tota mena de cursos, festivals i alguns concerts del Festival de Prada. Dues d’aquelles mans que van dur a terme la restauració eren les de la jove
arquitecta parisenca Sophie d’Arthuys, la qual s’hi va quedar a viure i que acaba de morir el 26 de gener, als 61 anys. Va ser fins el final la presidenta de l’Associació per la Protecció de Marcèvol, el simbol visible i constant d’aquella suposada “comuna de hippies".
Jacint Verdaguer escrivia el 1885 a Canigó:
Doncs què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies,
la terra d’àngels i de sants lo cel?
Avui ja no són decrèpites cap de les quatre abadies nord-catalanes veïnes que enumerava mossèn Cinto: ni Marcèvol, ni Serrabona, ni Sant Miquel de Cuixà ni Sant Martí del Canigó. En el cas de Marcèvol, és sobretot gràcies a Sophie d’Arthuys i a la seva col.lega igualment arquitecta Sabine Foillard, que també s’hi va quedar a viure. Marcèvol té un deute pendent amb elles.

0 comentaris:

Publica un comentari