9 d’abr. 2013

Preu per preu, penis grossos

Sota el titular “La mida sí que importa”, l’autoritzat periodista científic Josep Corbella sorprèn avui a les pàgines del diari La Vanguardia amb els resultats d’una investigació segons la qual “el penis dels goril.les mesura un centímetre i mig, encara que pot arribar als quatre en moments de màxima erecció. El dels ximpanzés és el doble de gros. Però el dels humans bat rècords. Amb una longitud mitjana d’uns 9 centímetres quan està flàccid i d’entre 13 i 14 quan està erecte, és amb diferència el rei dels penis entre els primats. Què va portar els humans a dotar-se d’una càrrega tan poc pràctica per córrer a la sabana (com belluga, la punyetera!) o per moure’s a la
selva (ai, se m’ha tornat a enganxar en un esbarzer!) és, per als biòlegs evolutius, un dels grans enigmes de la natura. Científics de la Universitat Nacional d’Austràlia a Canberra tenen ara una resposta. Si el penis ha crescut tant al llarg de l’evolució humana, sostenen, és perquè les dones han preferit homes amb un penis gros a l’hora de buscar parella”.
L’estudi ha comptat amb una enquesta entre 105 dones perquè avaluessin per ordinador l’atractiu de la mida del penis en repòs de 52 figures masculines. Segons els resultats presentats aquesta setmana a la revista Procedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’atractiu augmentava al mateix ritme que la mida del penis. 
L’aura sacralitzada de la ciència dóna a la informació un aire de credibilitat. En canvi jo vaig argumentar això mateix al meu llibre Ofici d’amant a Florència a propòsit del penis del cèlebre David, de Miquel Àngel, i se’m van tirar al damunt per masclista cavernari. Vaig gosar sostenir que un dels símbols florentins universals, la gegantina escultura marmòria de cinc metres d'alçada del David nu de Miquel Àngel, la té petita. Ho vaig escriure amb aquestes paraules i ho vaig justificar com a fruit de l'observació del joc de proporcions de l'estàtua, considerada a motlle renaixentista de bellesa masculina. És una de les més conegudes del món i rep cada any més d'un milió de visitants. Els seus genitals es troben reproduïts a postals, cartells i tota mena d'il.lustracions. 
No pretenia formular cap boutade en dir que el David miquelangesc la té petita. Ho continuo pensant i veig que no sóc l'únic. Un estudi dels professors florentins Pietro Antonio Bernabei i Massimo Giuliano, publicat després que el meu llibre a Il Giornale dell'Arte i al butlletí de l'Institut Danès d'Història de l'Art, ha exposat que la desproporció del pisello o membre viril del personatge és atribuïble al fet d'haver estat representat per l'escultor en una postura de tensió, just abans de llançar la pedra amb la fona contra Goliat, postura que lògicament comporta la contracció dels músculs, inclòs aquest. Trobo l'explicació molt relativa. El mateix estudi apunta un altre aspecte del contempladíssim pisello, en el qual no m'havia fixat. Diuen que Miquel Àngel, malgrat ser d'origen jueu, va representar David sense circumcidar. Això em sembla més secundari que l'encongiment de proporcions, em reca menys.

0 comentaris:

Publica un comentari