10 de jul. 2013

La Setena Simfonia de Xostakóvitx i l’assassinat d’Ernest Lluch

El 21 de novembre del 2000 Ernest Lluch era covardament assassinat a trets a l’aparcament de casa seva per un escamot d’ETA. El divendres següent el mestre Jesús López Cobos havia de dirigir la monumental, èpica Simfonia núm. 7 en do major op. 60 “Leningrad”, de Dmitri Xostakóvitx, al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L’Auditori barceloní, una sala en què la presència entre el públic del melòman, professor i exministre Ernest Lluch havia estat molt
freqüent. Abans de començar la interpretació, amb tots els músics preparats a l’escenari, López Cobos va demanar un micròfon per adreçar-se al públic a través de la megafonia. Al peu del podi del director, va explicar amb emoció continguda les circumstàncies històriques en què la simfonia havia estat escrita i estrenada per Xostakóvitx l’any 1942, en ple setge nazi de la ciutat, i el seu significat de protesta contra tota mena de feixismes. Va afegir que aquella simfonia recorria espais de dolor, de mort i destrucció, però també obria la porta a l’esperança.
Jesús López Cobos va concloure que aquella nit, després que una altra mena de feixisme hagués assassinat el seu amic a Barcelona, la Simfonia núm. 7 ja no es diria “Leningrad”, sinó “Simfonia Ernest Lluch”. Amb aquesta dedicatòria, la seva batuta va donar entrada als compassos de la terrible i cèlebre marxa, l’anomenat Tema del diable. Un sentiment molt particular va sobrevolar la sala simfònica. Tota l’orquestra va vibrar al llarg d’una interpretació que les condicions del moment van convertir en excepcional, única, memorable, una d’aquelles interpretacions que la música en viu reserva per a dies assenyalats i especialment intensos. 
Poques setmanes més tard la mateixa sala acollia la gran orquestra simfònica russa del Teatre Mariinski de Leningrad, dirigida pel reputat especialista Valeri Gérguiev amb la mateixa Simfonia núm. 7 de Xostakóvix al programa. Els assistents a tots dos concerts vam poder comprovar que aquesta última interpretació no va arribar a la intensitat de la primera, malgrat el lideratge mundial de l’orquestra de Leningrad i el seu director. Ara el segell discogràfic Mariinski acaba d’editar la canònica versió de Guérguiev de la impressionant Setena Simfònia de Xostakóvitx. He pogut tornar a recordar la diferència, la vibració insubstituïble de la música en directe i les circumstàncies de cada dia que l’acompanyen, que la condicionen, que la fan viva.

0 comentaris:

Publica un comentari