2 de set. 2013

Què commemorem arran del cinquantenari de la mort de Le Corbusier?

El 50 aniversari de la mort de l‘avantguardista arquitecte, pintor i escriptor francès d’origen suís Le Corbusier s’escau l’agost del 2015. Les trompettes de la renommée han començat a bufar a ple pulmó amb l’exhaustiva exposició del MoMa de Nova York titulada “Le Corbusier. An Atlas of Modern Lanscapes”. És un aperitiu de les moltes commemoracions programades i per a nosaltres una continuació de l’exposició que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va dedicar el 2012 a “Le Corbusier i Jean Genet al Raval”. El famós arquitecte va estar molt vinculat professionalment a Barcelona a partir del 1928, malgrat que els seus projectes dintre del Pla Macià que impulsaven els joves col.legues catalans del
GATPAC no van prosperar. Dels 400 projectes coneguts de Le Corbusier al llarg de tota la seva vida, només 75 van ser construïts. La presència catalana de Le Corbusier ha estat estudiada des del 1972 per Salvador Tarragó al treball El Pla Macià o la nova Barcelona (1931-1938).
La ressonància mundial del cinquantenari de la mort del cèlebre arquitecte és una excel.lent ocasió per recordar de manera documentada i concreta que l’expansió urbanística de Barcelona i de Catalunya va ser imaginada i preparada sobre principis racionals que la Guerra Civil i la manca de principis de la febre del totxo durant el franquisme –i també durant la democràcia següent-- girarien com un guant, amb els resultats coneguts. Avui el rastre més vistent de la influència de Le Corbusier a Catalunya és segurament la casa de la foto adjunta, projectada el 1967 per un d’aquells joves col.legues del període republicà, Antoni Bonet Castellana. Desitjava tornar del seu desterrament a Buenos Aires i va acceptar l’encàrrec de construir la residència secundària al Port d’Esclanyà (Begur) del tinent d’alcalde d’Habitatge de l‘Ajuntament barceloní, Santiago de Cruïlles de Peratallada, com a torna d’altres encàrrecs de molta menys qualitat als barris de l’alcalde Porcioles. Entre l’avançat i avortat Pla Macià i aquesta Casa Cruïlles, inspirada sense ambatges en la famosa capella de Ronchamp de Le Corbusier, es visualitza la paradoxa del seu llegat i del nostre país.

0 comentaris:

Publica un comentari