13 de febr. 2014

L’hotel Majestic violenta la figura d’Antonio Machado

És un contrasentit i una falta de consideració a la vocació de senzillesa mantinguda tota la vida per Antonio Machado que l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia barceloní hagi donat el nom del poeta a l’habitació més àmplia de l’hotel, una suite de luxe al novè pis que costa 5.000 euros per nit, presentada ahir a la premsa. El poeta va estar allotjat amb els seus familiars durant uns dies d’abril del 1938 a una altra habitació d'aquest establiment, aleshores incautat i convertit en residència de corresponsals estrangers i
invitats oficials. No va ser per elecció pròpia, sinó com a hoste del govern de la República, al qual ja havia seguit des de la fugida de Madrid el 1936 fins al refugi itinerant de València i posterioment a Barcelona i a l’exili, com a gest de suport personal a la legalitat democràtica que representava.
Després dels primers dies a l’hotel Majestic, Machado i els seus familiars van ser reallotjats a la més tranquil.la Torre Castanyer del Passeig de Sant Gervasi núm. 21, també incautada. D’aquí va sortir cap a l’exili a finals de gener del 1939 i va morir a Cotlliure el 22 de febrer, després de només 26 dies a la localitat costera rossellonesa, on es troba enterrat.
L’hotel Majestic ja disposa d’una làpida a l’entrada que recorda l’estada de Machado durant la Guerra Civil. Si els responsables de l’hotel volien dedicar-li ara un altre espai, haurien pogut escollir una salonet de lectura, qualsevol altra instal.lació més conforme amb allò que representa aquest poeta. Posar el seu nom a una suite de luxe constitueix un despropòsit, una barroeria de nou ric, que és allò que refractava més al personatge. 
Antonio Machado compta en realitat amb dues suites de luxe autèntic i primigeni. La primera, al cor dels nombrosos lectors de la seva poesia al llarg de generacions successives. La segona, les quatre lloses de pissarra sufragades per subscripció pública al cementiri de Cotlliure, una sepultura convertida en el memorial més concorregut de l’exili republicà del 1939. Allí va morir exiliat i “ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar”, per voluntat de servei a una causa i per coherència fins la mort envers l’actitud que defensava. El 22 de febrer vinent farà 75 anys.

0 comentaris:

Publica un comentari