17 de juny 2015

La lleugera diferència entre títols nobiliaris i títols de noblesa

Uns 400 representants de les 2.700 persones que al conjunt d’Espanya ostenten un títol nobiliari --que no sempre és el mateix que un títol de noblesa-- van ser rebudes ahir dimarts al palau del Pardo pel rei i la reina en exercici. El diari La Vanguardia se’n va fer ressò immediatament, amb la foto del seu propietari al moment del besamans. L’actual comte de Godó (títol concedit el 1916 per Alfons XIII) ha estat el primer de la seva nissaga amb augment de categoria. El 2008 va rebre, a més a més, el rang de Gran d’Espanya reservat als ducs i alguns altres nobles per concessió directa (el 2005 el rei ja havia concedit la grandesa d’Espanya al comte de Casa Dávalos, el professor Martí de Riquer, un del seus preceptors durant
l’adolescència). L’actual monarca, després del seu primer any de mandat, encara no ha concedit cap títol nobiliari. En canvi n’ha suprimit un, el de la seva germana Cristina, duquessa de Palma, imputada en un cas judicial de delicte fiscal. 
Darrere la primera categoria dels quatre grans ducats subsistents (Medina Sidonia, Medinaceli, Alba i Osuna) s’arrengleren els 2.700 títols nobiliaris actualment vigents, és a dir, renovats a petició dels hereus de l’anterior titular. Uns 550 tenen relació amb Catalunya, pel nom que porten o pel lloc de residència de l’interessat. 
Joan Carles de Borbó va concedir durant l’anterior regnat una cinquantena de títols nobiliaris. A Catalunya li van correspondre sis nous marquesats: de Dalí i de Púbol (1983), de Tarradellas (1988), de Samaranch (1991), de Pedroso de Lara (1994), d’Oró (2003) i de Tàpies (2010). També va concedir el 2010 la baronia de Perpinyà a Roser Rahola, vídua de l’historiador Jaume Vicens Vives. 
Els últims títols nobiliaris instituïts per Joan Carles el 2011 van ser el marquesat de Vargas Llosa, el marquesat de Del Bosque (a l’entrenador de la selecció espanyola de futbol), el marquesat d’Ibias (a Aurelio Menéndez, advocat i ex ministre d’Educació) i el marquesat de Villar Mir (empresari de la construcció i ex ministre). 
Al costat dels títols de nova creació, la majoria corresponen a l’herència dels descendents, els quals han de sol.licitar-ne personalment la renovació al ministeri de Justícia, de vegades amb polèmica familiar. Des del 2008 el Tribunal Suprem aplica la Llei d’Igualtat en la successió de títols nobiliaris, de manera que ara hi poden les primogènites femenines que ho demanin. 
Aquesta nova disposició va permetre que la dissenyadora de moda Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat, nascuda a Madrid el 1960, accedís com a primogènita al títol de marquesa de Castelldosrius amb grandesa d’Espanya i de baronessa de Santa Pau, ostentats fins aleshores pel seu oncle Santiago de Sentmenat y de Urruela, germà petit (sense descendència) de la mare de la dissenyadora. 
Sorgeixen de tant en tant nobles hereditaris de perfil atípic, com l’actual comte “d’esquerres” Francesc de Sert Welsh, comte de Sert, l’actual baró de Maldà i cantant de cabaret Alfonso de Vilallonga Serra o l’actual comtessa d’Empúries, la jove de 29 anys Sol María de la Blanca de Medina Orleans-Bragança. 
Al costat dels vells drets de sang adquirits per herència entre aquestes genealogies, els ciutadans de peu trobem més sovint la noblesa en altres persones sense títol oficial, que no són necessàriament rebudes als besamans de palau. Això intentava dir quan al començament feia la diferència entre títols nobiliaris i títols de noblesa.

0 comentaris:

Publica un comentari