16 de juny 2015

La memòria dels “desaparecidos” i el nou Ajuntament barceloní

La dictadura militar que va desgovernar l’Argentina del 1976 al 1983, promoguda pels Estats Units i l’oligarquia local, va deixar un llegat especialment atroç: els 30.000 desapareguts, segrestats per forces parapolicials, torturats i assassinats, en molts casos sense ni rastre dels cossos. Conec a Barcelona alguns familiars d'aquells desapareguts. Cadascú ho viu com pot, a la seva manera, que no és forçosament coincident. L’actual núm. 2 de l’alcaldessa Ada Colau, Gerardo Pisarello, porta el mateix nom que el pare, segrestat al seu domicili de Tucumán per un grup d’armats encaputxats el 24 de juny del 1975. El cos sense
vida, deformat pels cops, va ser trobat el 2 de juliol següent amb les mans lligades a l’esquena a una cuneta de Santiago del Estero.
Ángel Gerardo Pisarello (pare) estava casat des del 1952 amb Aurora Pilar Prados, filla d’espanyols. Van tenir quatre fills: Aurora “Tatá” (1953), Silvia Inés (1955), Ana María (1956) i Ángel Gerardo (1970).
Ángel Gerardo Pisarello (fill), nascut cinc anys abans de l’assassinat del pare, va emigrar l’any 2001 per doctorar-se en Dret a la Universidad Complutense de Madrid. Tot seguit es va instal.lar a Barcelona, on exerceix de professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i d'activista social. 
El pare, igualment advocat, havia estat senador en representació de Tucumán del 1948 (quan encara era estudiant de Dret) al 1952, president del partit Unió Cívica Radical a Tucumán i ambaixador a Tanzània durant la presidència d’Arturo Illia. Es va distingir com advocat defensor de presos polítics, fet que li va costar la vida al començament de la dictadura militar.
Avui una placa ho recorda a la façana del domicili familiar del carrer Piedras, una agrupació del Partit Radical porta el seu nom a aquella ciutat, existeix una pàgina de Facebook sobre “Ángel Gerardo Pisarello, mártir radical” i a YouTube un “Curriculum escrito por él mismo”, amb la seva veu. 
El mes de març del 2014 el nou president de la cambra legislativa de Tucumán, Manuel Fernando Váldez, encara va jurar el càrrec “por la Patria y su honor, y por la memoria de los militantes Angel Gerardo Pisarello y Dardo Molina, desaparecidos durante la última Dictadura cívico-militar”. A continuació, arran de la primera intervenció a la tribuna de la cambra, afegia: “Los dos fueron tucumanos ilustres, hombres profundamente democráticos y hombres del Derecho. Quizás esta cámara y los tucumanos en general tengamos una deuda con estos dos mártires de la cemocracia, pero están vivos en la memoria”. 
El 5 de maig del 1998 diverses associacions de Drets Humans van presentar al Jutjat núm. 5 de l’Audiència Nacional a Madrid una querella com a acusació particular contra els autors de desaparicions durant la dictadura militar argentina, entre els quals figuren els noms de dos responsables policials de Tucumán, considerats responsables directes del segrest i l’assassinat d’Ángel Gerardo Pisarello. 
Els fills d’assassinats i desapareguts per la dictadura militar argentina ho porten com poden, cadascun a la seva manera, deia al començament. A Espanya hi ha una altra mena de desapareguts. Calculen que 130.000 afusellats de la Guerra Civil encara es troben il.localizats a cunetes i fossars.

0 comentaris:

Publica un comentari