18 de juny 2015

El rescat amb diners públics serveix per acomiadar la meitat de la plantilla de Catalunya Banc

També publicat a Eldiario.es

La suma de Catalunya Caixa, Caixa Manresa i Caixa Tarragona va donar peu l’any 2010 a la creació de Catalunya Banc (no confondre amb CaixaBank, antigament la Caixa). L’entitat va rebre 13.221 milions d’euros de diners públics per a la seva supervivència, dels quals només n’ha retornat fins ara 300 milions, malgrat haver declarat beneficis des del 2013. Fa dos mesos l’entitat va ser comprada pel BBVA, sense que figurés entre les condicions de la venda regulada pel govern el retorn dels diners públics rebuts. Ara el BBVA anuncia que pensa prescindir de 2.000 empleats de
Catalunya Banc (el 46% de la plantilla) i rebaixar el sou als subsistents.
El rescat del sistema financer amb xifres astronòmiques de diners públics s’ha dut a terme al mateix moment de les severes retallades als serveis públics bàsics i l’esclat dels reiterats casos de corrupció. Tots els membres del consell d’administració de Catalunya Banc, encapçalats pel president de l’entitat Narcís Serra i el director general Joan Todó, van ser imputats d’administració deslleial per la justícia l’any 2013, després de la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció, sobre la base dels increments desmesurats de sous que s’havien adjudicat mentre l’entitat rebia diners públics per evitar la fallida. El cas continua pendent de judici.
La pregunta més que pertinent és de què han servit els diners dels contribuents dedicats pel govern als rescats bancaris, a part de reforçar l’oligopoli dels sis grans bancs (Santander, CaixaBank, BBVA, Sabadell, Bankia i Popular). Des del 2008 han passat de tenir una quota de mercat en el crèdit del 46% al 67% actualment. Preveuen assolir el 90%, després de la desaparició de mig centenar d’entitats, 12.000 sucursals i 65.000 llocs de treball. 
El sector bancari no s’ha vist penalitzat pel comportament irresponsable o corrupte durant la bombolla financera i immobiliària, sense entrar ara en la qüestió llatzerant dels desnonaments hipotecaris. S’ha vist recompensat amb els diners dels contribuents (107.913 milions d’euros al conjunt d’Espanya, segons informe recent del Tribunal de Comptes), restats dels serveis socials retallats. 
La Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada per Parlament de Catalunya el maig de 2012, amb els vots de CiU i PP, obliga a satisfer en primer lloc els compromisos de la Generalitat amb els bancs i, si li queden diners, els altres contrets amb la resta de mortals, amb els ciutadans.

0 comentaris:

Publica un comentari