16 de set. 2016

La batalla de l’Ebre i la Guerra Civil encara supuren

La Fundació Juan Negrín ha obert aquesta setmana a Las Palmas de Gran Canària, ciutat natal de l’últim cap del govern de la II República, una exposició amb els mapes que va utilitzar l’exèrcit republicà a la batalla de l’Ebre i altres documents, en alguns casos inèdits. Allò que crida més l’atenció és que l’actual president de la fundació declari amb motiu d’aquesta inauguració que reben contínues sol.licituds de familiars de les víctimes per saber si entre els seus fons es troba el nom i el lloc de la mort de les persones encara il.localitzades. L’última ferida escandalosament oberta de la Guerra Civil és l’escàs esforç de les actuals institucions democràtiques pel que fa als desapareguts en la
contesa.
Els historiadors no s’han posat d’acord sobre el nombre de víctimes de la batalla de l’Ebre (al voltant de 20.000 morts), ni de la Guerra Civil en conjunt, per la senzilla raó que ningú no s’ha preocupat de comptar-les, localitzar-les i dignificar-les. En ple centre de Tortosa, al mig del riu Ebre, encara s’aixeca el monument inaugurat per Franco en persona l’any 1966 “A los combatientes que hallaron la gloria en la batalla del Ebro”. 
La batalla més cruenta de tota la Guerra Civil es va desenvolupar entre juliol i novembre del 1938. El socialista Juan Negrín era el nou cap del govern i ministre de Defensa des del 7 d’abril del 1938. Guanyada per Franco, la sorpresa va ser que decidís llançar la següent ofensiva sobre Catalunya i no sobre l’objectiu culminant de Madrid. 
El trasllat del govern republicà en pes de València a Barcelona l’octubre del 1937 constitueix un argument insuficient. La causa principal va ser la voluntat de Franco d’una lenta guerra de desgast per dominar el territori també en termes polítics, ideològics, econòmics i psicològics. Calia que la repressió posterior als combats sotmetés la població de cada zona ocupada, destruís les forces socials d’esquerra i "netegés" mitjançant la purga política per apuntalar el nou règim, el nou ordre. 
L’ofensiva sobre Barcelona iniciada després de la batalla de l‘Ebre brindava a Franco l’oportunitat d’esquivar el front del Centre, on es concentraven les tropes més nombroses i ben proveïdes de l‘exèrcit republicà, inactives des de la batalla de Brunete l’abril del 1937. Un total de 491.511 combatents es trobaven a la zona Centre-Sud, per 197.678 a Catalunya, segons ho xifra l’historiador Michael Alpert al llibre El ejército popular de la República 1936-1939 (Ed. Crítica, Barcelona 2007). 
En vigílies del Nadal del 1938, mig milió de combatents es trobaven cara a cara al front català, de la desembocadura de l’Ebre al Pirineu, encara que la proporció fos descompensada: tres soldats franquistes per cada dos republicans. El nunci del Vaticà, monsenyor Gaetano Cicognani, es va entrevistar a Burgos amb Franco per plantejar-li la possibilitat d’una treva nadalenca. No hi va haver treva, sinó ràpid i cruent avanç, sota continus bombardeigs de l’aviació italiana i alemanya. El 31 de desembre els trimotors italians vam matxucar un cop més el centre urbà barceloní, en quatre atacs successius. 
El 15 de gener l’exèrcit franquista ocupava el nucli urbà i el port de Tarragona. El 21 de gener Negrín comunicava al president Lluís Companys que es preparés per a la retirada, tan sols tres dies després d’haver-lo comminat a aixecar l’ànim de les tropes i de la població. La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco, acorralant mig milió de fugitius civils i militars a la ratlla fronterera francesa. 
No hi va haver batalles ni enfrontaments de consideració després de l’ocupació de Barcelona. L’exèrcit republicà en retirada amb prou feines va frenar l’avanç franquista per la costa gironina entre el 27 i el 30 de gener. El 6 de febrer el general Solchaga prenia Ripoll, el 7 Olot, el 8 a la nit Figueres. El dijous 9 de febrer les tropes franquistes ocupaven la frontera del Pertús i el divendres 10 les de Cervera i de Puigcerdà/Bourg-Madame. 
Els familiars d’alguns milers de persones que van deixar la vida en aquella guerra encara busquen avui on van caure morts.

0 comentaris:

Publica un comentari