6 de des. 2016

El món pendent avui de la desfilada de llenceria de Victoria’s Secret

El canal privat DKISS emet avui dimarts a les 21h30 per primer cop en obert a Espanya la desfilada anual de novetats de llenceria femenina de la marca Victoria’s Secret, que cada any aplega milions de telespectadors arreu del món en diferit (en viu va tenir lloc el dia 30 a París) perquè és la desfilada de moda que ensenya més anatomia de les models. La celebritat mundial de la marca nord-americana de calces i sostenidors es basa en aquesta exhibició anual de màrqueting, dotada amb un pressupost de prop de 20 milions de dòlars perquè 50 models llueixin a lapassarel.la 80 dissenys mentre
actuen en directe aquesta vegada Lady Gaga, Bruno Mars i The Weeknd.
La marca factura cada any 7.200 milions de dòlars. Té més d’un miler de botigues arreu del món, encara que poques a Europa (a Barcelona una al centre comercial Maremagnum i una altra a l’aeroport del Prat).
A alguna època he estat un comprador interessat de llenceria íntima femenina, com a objecte de regal, quan viatjava a Itàlia o a França. Encara ara m’embadoco de tant en tant als aparadors de botigues especialitzades de París, Milà o fins i tot Perpinyà (la botiga Soi sur Soie de la placeta Bodin de Boismortier, al cor del centre històric perpinyanès, em continua semblant recomanable). Al Passeig de Gràcia barceloní ha obert fa pocs mesos una sucursal de tres plantes de la cadena italiana de llenceria de luxe La Perla (no confondre amb la cadena de roba de la llar La Perla Gris). 
La llenceria no m’ha semblat mai una qüestió frívola. Més ben dit, només m’ho ha semblat en moments molt aconseguits. Als ulls dels homes aquestes peces van lligades a instants reals de fascinació, o com a mínim a la seva expectativa. 
La llenceria i la cotilleria són tan velles com la civilització. A Grècia algunes dones utilitzaven l'strophium, peça de roba que subjectava la base del pit. Els mosaics romans mostren una mena de sostenidor pectoral en ballarines, atletes i servents. Els cossets o corpiños eren ben coneguts a l'Edat Mitjana i al Renaixement. 
La indústria tèxtil catalana havia estat una primera potència del ram. El fabricant igualadí Josep M. Vives Vidal va decidir el 1949 apartar-se de la tradició paterna dels adobats i endinsar-se en la fabricació de mitjons, article que a continuació el va portar a la cotilleria i la llenceria. Va aconseguir la llicència de la marca nord-americana Warners, abans d'absorbir el grup francès Lou i de ser absorbit per la multinacional Vanity Fair, la qual va pagar-ne 154 milions de dòlars. 
Va intentar eludir els impostos corresponents a la transacció i l’any 2013 el Tribunal Suprem condemnava Josep M. Vives Vidal a catorze penes d’un any de presó per frau fiscal i a una multa de 21 milions d’euros. L’empresa ocupava un miler de treballadors a Igualada, abans de deslocalitzar la producció a Tunísia i Vietnam. Reabsorbida per l’empresa nord-americana Fruit of the Loom, a partir del 2012 va entrar en números vermells 
La llenceria de consum, la de cada dia, s’ha reorientat cap el low cost: pràctic, senzill i barat. La cotilleria de luxe va per un altre camí, amb uns altres preus, uns altres marges de benefici, unes altres fantasies. Però l’autèntic luxe de la llenceria no ha estat mai en el preu, creieu-me.

0 comentaris:

Publica un comentari