31 de març 2017

L’últim personatge de Bertrana encara amagat a la novel.la “Josafat”

L’Any Bertrana acaba de reeditar per enèsima vegada la novel.la Josafat, aquest cop en una acurada revisió del text a càrrec del professor Xavier Pla. No deixa de ser un acte de justícia envers la gran narració ambientada per Prudenci Bertrana a la catedral de Girona, malgrat que els impetuosos amors en recinte sagrat entre el campaner Josafat i la barjaula Fineta fossin tractats al moment d’aparèixer l’any 1906 d’immorals, sacrílegs, bàrbars, d’un sensualisme infecte i profanador. Des d’aleshores la vida i l’obra de Prudenci Bertrana han estat estudiats i reivindicats per tots cantons. Allò menys reconegut és que la novel.la no es va publicar a Girona, tampoc a Barcelona. La primera edició d’aquell llibre de forçós impacte va ser publicada a Palafrugell, dintre de la col.lecció Publicacions Emporium, lligada a la revista quinzenal del mateix nom, totes dues fundades i pagades per l’industrial surer i mecenes palagrugellenc Joan Vergés i Barris (foto Fons Ferrer, Arxiu Municipal de Palafrugell). També va finançar la revista modernista i editorial barcelonina Joventut. Avui és un nom desdibuixat, amb un reconeixement injustament minvant. Els dos
cognoms Vergés i Barris ja haurien de ser per ells sols un compendi de la història social gironina.
El fundador de la primera gran empresa surera palafrugellenca, Josep Barris Buxó (Darnius 1817-Palafrugell 1890) no tenia descendència masculina. La seva filla i hereva Rosa Barris Delhom, casada amb Josep Vergés Borrell, va fusionar per matrimoni la pròspera fàbrica Barris amb l’altre petit imperi veí de la empresa surera Vergés de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, creada per comerciants tapers procedents d’Agullana. 
El matrimoni residia a la casa pairal dels Barris a Palafrugell i va tenir set fills: quatre noies i tres nois. El gran, Enric Vergés Barris, va morir jove. Les quatre germanes no van intervenir en els negocis. D’aquesta manera, el sisè i penúltim germà, Joan, es va convertir en hereu, seguit per Josep. 
Joan Vergés Barris, a més d’heretar la fortuna familiar i la direcció de l’empresa, va ser un reconegut poeta modernista i mecenes cultural, organitzador dels jocs florals “evolucionats” que van rebre el nom de la Festa de la Bellesa de Palafrugell, presidida per Joan Maragall l’any 1905.
Prudenci Bertrana s'hi va presentar al premi de prosa amb Josafat. Va quedar en segon lloc. L’obra va ser publicada tot seguit per l’editora de Vergés a Palafrugell, primer en fragment a la revista Emporium i l’any següent com a llibre al mateix segell. 
No era habitual la doble condició d’empresari i alhora poeta i editor literari, fins el punt que alguns han volgut atribuir a Joan Vergés Barris el mal borràs de la gran empresa surera familiar. Es va casar amb Margarida Barris Barris, cosina germana procedent de la branca familiar instal.lada a la ciutat francesa d’Epernay. Per això el seu fill Enric Vergés Barris, l’últim cap de brot abans de la ruïna de la família, portava els dos mateixos cognoms que el pare. 
L’empresa Barris va entrar en severes dificultats econòmiques a partir del 1911. La família es va traslladar a viure a la gran casa d’estiueig de la Marineda, acabada de construir, amb jardí sobre el mar, al camí de ronda que discorre entre Calella de Palafrugell i Llafranc.
Josep Pla relata que Joan Vergés Barris hi havia aplegat la millor biblioteca del municipi (més endavant va contribuir a buidar-la). Un dels primers automòbils matriculats a Girona, amb la placa GE-07, va ser l’any 1907 l’Hispano Suiza model Sedan de Joan Vergés Barris. 
El germà petit, Josep Vergés Barris, es va casar el 1904 amb Pilar Matas Teixidó, filla de la societat surera Matas Hermanos de Palamós, que també va acabar en suspensió de pagaments. El matrimoni va tenir tres noies i un noi, el futur editor de Destino Josep Vergés Matas. 
La gran finca de la Marineda, on l’editor de Destino va passar una part de la infantesa, havia estat dissenyada per aquell oncle mecenes i editor Joan Vergés Barris. No va arribar a estrenar-la, mort prematurament a Barcelona el 1914, als 41 anys. La casa va ser venuda el 1930 pel fill Enric Vergés Barris a l’industrial metal.lúrgic barceloní Santiago Martí i, seixanta anys més tard, als empresaris de perfumeria Puig, que la posseeixen actualment. 
Dos anys després de morir Joan Vergés Barris, l’empresa Barris Hermanos y Cía, en estat de liquidació, va ser absorbida i transformada en Trefinos SA per la competidora palafrugellenca Manufacturas del Corcho, fundada per Joan Miquel Avellí, comprada al seu torn el 1930 per la nord-americana Amstrong Cork Industries. 
Avui és propietat de la multinacional portuguesa Corticeira Amorim i de l’industrial surer i editor de Josafat, Joan Vergés i Barris, no en parla ningú.

0 comentaris:

Publica un comentari