29 de juny 2017

La Carmen de Bizet vol conservar la casa idíl.lica a Bougival

El món una mica mitòman de l’òpera s’acaba de mobilitzar per salvar la casa del compositor Georges Bizet a Bougival, idíl.lica localitat d'estiueig als afores parisencs banyats pel Sena, immortalitzada pels pintors impressionistes. El compositor va escriure-hi la cèlebre òpera Carmen i va morir-hi tres mesos després del fiasco de l’estrena a París, el 1875, als 36 anys. L’actual campanya de finançament participatiu vol comprar el xalet i convertir-lo en l’Espai Carmen d’un Centre Europeu de la Música. Aquesta òpera sobre la fogosa cigarrera sevillana és avui una de les més representades de totes arreu del món, conjuntament amb Aida i La traviata. També és una de les mostres més representatives del gènere francès de
l’espanyolada, carregat de tòpics ètnics.
Després de la frustrada invasió napoleònica, del retorn de l’absolutisme a la corona espanyola i la consolidació de l’endarreriment ibèric, Espanya es va convertir als ulls dels francesos en una terra exòtica i, per descomptat, inferior. “Sembla que aniré a Espanya, és a dir, a l’Àfrica” escrivia Stendhal sense contemplacions a la seva correspondència. Als ulls dels parisencs, l’Àfrica va començar durant molt temps just per sota de la ciutat de Lió. 
Victor Hugo confirmava el 1829 al pròleg de Les Orientales: “Espanya és mig africana, Àfrica és mig asiàtica”. Poc després Téophile Gautier publicava el seu Voyage en Espagne, dut a terme el 1840, quan cobria com a periodista la primera guerra carlina. 
El 1845 Prosper Mérimée editava la novel.la Carmen --convertida en òpera per Bizet-- per rematar la visió castissa i estereotípica, la construcció d’una imatge de cromo d’Espanya des de França, que aleshores exercia com a principal centre d’irradiació cultural del món. El casament l’any 1853 a París de la noble dama granadina Eugenia de Montijo amb el futur emperador Napoleó III afegiria encara una mica més de coloret a l’opereta espanyola a França. 
El fracàs de l’estrena parisenca de Carmen es va veure compensat post-mortem per l’èxit a Viena, i d’allí arreu del món. La famosa ària del primer acte coneguda com “l’havanera de Carmen” (“L’amour est un oiseau rebelle”) era en realitat un plagi descarat del tema del navarrès Sebastián Iradier “El arreglito” Aquesta mena d’adaptació de peces d’altri formava part dels costums i els temes d’Iradier es divulgaven aleshores a França en cançoners que els presentaven com a “Célebres danzas populares habaneras con letras mismas que cantan los naturales de la Isla de Cuba, publicadas con ligera variante por Iradier”. 
Per tant, potser també Iradier es va inspirar en alguna melodia popular escoltada a l’Havana. El plagi, més o menys detectable, sempre ha estat un fil conductor de la creativitat més reconeguda i triomfant.

0 comentaris:

Publica un comentari