28 de juny 2017

La mort del noble Vehí i la vida del músic Bastons, ahir a Palafrugell

Ahir el diari portava l’esquela de Josep M. de Vehí Gatius, traspassat a Palafrugell als 88 anys, hereu del fortificat i restaurat mas Borrrull o castell de Santa Margarida que despunta a la sortida de la vila en direcció a Llafranc i Calella. A l’esquela figurava sota del nom la condició de Cavaller del Reial Estament Militar del Principat de Girona. Formava part de la noblesa per herència i el recordo vivament com a pagès per vocació i per hobby. Quan em desplaçava cada dia entre Palafrugell i Calella, solia deixar de costat l’autovia estrenada el 1967 i agafava “sa carretera veia”. Després del primer trencant d’Ermedàs, “sa carretera veia” descriu un revolt tancat que rodeja la propietat del Mas Borrull. A la sortida del revolt trobava quasi sempre
Josep M. de Vehí Gatius dalt del tractor mentre s’entretenia tot llaurant els seus camps o bé a bord d’un minúscul Fiat Panda per anar d’un cantó a l’altre.
M’agradava la història local i coneixia la d’aquell “marquès” inaparent. Deien que havia heretat totes les terres d’aquell cantó entre la vila i el mar. Els dissabtes a la tarda me’l trobava una mica més mudat, quan coincidia amb ell i la seva senyora, Maria Rosa Falgàs Mató (a la foto, del 1993), al bar calellenc de Can Batlle, punt de cita obligada de les nostres colles respectives per decidir on aniríem a sopar. També ahir a Palafrugell va complir 90 anys en exquisida forma física un dels puntals d’aquelles colles, l’amic compositor i cantaire Josep Bastons. 
La família rendista dels Borrull va entroncar amb la bisbalenca dels Vehí el segle XIX i regentava diverses propietats a la comarca. L’avi senador Josep M. de Vehí Ros i el pare Josep de Vehí de Cabrera van començar a restaurar al mas Borrull o castell de Santa Margarida. L’hereu, nascut a Palafrugell el 1929, va decidir de jove adoptar aquesta propietat com a primera residència i dedicar-s’hi a l’explotació agrícola i ramadera. 
Es va convertir en pagès, fins i tot en l’aspecte. A començaments de la dècada dels 1980 va abandonar la idea, per destinar els masos de la finca al lloguer de segona residència per a barcelonins benestants. Tot i així, ell hi vivia i s’hi seguia entretenint amb el tractor. 
Els anys turbulents de la transició democràtica el van agafar una mica gran, a contrapeu. Les vaques van desaparèixer de la finca. Al seu lloc van aparèixer les discoteques en forma de moderns envelats, les “carpes” de moda de les nits d’estiu. Però jo el continuava veient entre setmana dalt del tractor i els dissabtes d’hivern al bar calellenc de Can Batlle. Era el senyor amb títol nobiliari que no ho volia semblar. 
Josep Bastons agafava la guitarra al bar de Can Batlle i feia participar la concurrència en les velles havaneres, sense cridar. El senyor del Mas Borrull s’ho mirava des de la barra amb un punt d’incredulitat, però de prop.

1 comentari:

  1. Bell record,Xavier. Jo només el coneixia de vista. Quines nissagues de senyors de la Bisbal!: de Vehí, de Cabrera... Un món perdut

    ResponSuprimeix