21 d’ag. 2017

L’última llibertat, la grandesa nua de les aigües termals de Dorres

Pot semblar per la foto de crucificat aquàtic ajagut que m’han sorprès en una situació d’abandonament i placidesa immòbil. Però en realitat, estirat i en emulsió, em sentia més dret que mai. Impàvid en aparença, pletòric pell endins, més afermat que no estovat, assuavit i temperat que no prostrat, colpit i no gens tombat. "No-Tinc-Por". D’establiments d'aigües termals --que els romans ja van imposar com a costum civilitzat-- n’hi ha arreu d’aquest país i dels altres. Però banys termals espontanis a l’aire lliure com aquests de Dorres, a la Cerdanya, en queden ben pocs. La bassa termal de Jafre (Baix Empordà) s’ha vist violentada per un projecte immobiliari abandonat a mig construir, la de Fontcalda de Gandesa (Terra Alta), al congost del riu
Canaletes, resisteix. Dorres és una petita gran francesilla que es permet fins avui el comerç general de les coses, un spa absolutament natural a 1.450 metres d’altura, col.locat en una balconada dels afores boscosos del poble que s'aboca al cim del Puigmal, la serra de Cadí i la plana de la Cerdanya.
El petit municipi cerdà de 150 habitants ha sabut mantenir la personalitat dels seus banys històrics, quan li hauria resultat molt més fàcil cedir al cant de sirenes d’altres establiments termals i estacions d’esquí dels voltants. Dorres és un fenomen excepcional. 
A tots ens costa imaginar que el nucli del planeta Terra és un magma de foc bullent, una densa sopa en ignició, un infern literal i científic, però aquesta és la realitat des del primer dia. A part d’erupcions volcàniques i terratrèmols ocasionals, genera el fenomen més amable de les surgències d’aigües termals. Per sort, el diàmetre de la Terra és de 12.742 km i l’escorça epidèrmica del planeta té un gruix de 12 a 80 km. 
Totes les aigües termals pertanyen al cicle hidrològic normal, són fruit de la pluja i el desgel que es filtren sota terra. Les fonts més habituals d’aigua fresca s’originen a la capa freàtica superficial, en canvi les aigües termals provenen de l’entranya més fonda, més acostada al magma candent a través de falles, plecs i fractures tectòniques d’aquell entaforat infern literal i científic, del qual conserven la flaire de sofre. Són aigües més viscudes, més riques en elements minerals i propietats curatives. 
La pràctica totalitat de fonts termals es troben avui dintre d’establiments hotelers, dotats amb la grandesa que es compra. A Dorres pot semblar que els 5 € de l’entrada simbòlica de la concessió municipal ofereix un servei rústic, quan en realitat facilita la sofisticació màxima, espontània, integral.
Fins l’any 1991 s’hi accedia sense cap ticket d’entrada, les 24 hores del dia i de la nit, in puribus naturalibus. La llegenda accentua el protagonisme dels esquiadors i el dels més troneres de la nit de Cap d’Any, però les llegendes sempre són un abús de la pura i no gens simple realitat. 
Reconec la utilitat de la reforma del 1991, amb àrea d’estacionament per als cotxes, vestidors, paviment, baranes.... No em dolen els 5 € de l’entrada, és un preu més que raonable.
Però jo vaig conèixer l’indret nu abans de tot això, immers en una llibertat commoguda, dominat per l’instant d’emoció de les grans descobertes. 
Gràcies a Helena Febrés Fraylich per la foto, i per ser-hi.

0 comentaris:

Publica un comentari