22 d’ag. 2017

Editorial Gavarres: el localisme atractiu i de qualitat

Els dies més calorosos d’aquest mes d’agost m’he ofert unes tranquil.les vacances a la fresca de les espaioses i plàcides naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya. He volgut repassar pàgina a pàgina i prendre notes dels 31 números publicats fins ara de la revista semestral Gavarres, els 22 números de la seva germana Cadí-Pedraforca, els 19 números de les Garrotxes i els 17 d’Alberes. Són les quatre revistes que publica l’Editorial Gavarres de Cassà de la Selva, dedicades a temes locals amb un plantejament innovador i un disseny atractiu, fruit de la iniciativa del dissenyador i editor Àngel Madrià. Ho he volgut fer perquè representen una enormitat d’informació recent que no trobo enlloc més, una mina de descobertes sobre la realitat local del país d’avui que no apareix als diaris amb aquest detall, amb aquesta visió moderna del localisme. Cada número semestral de les quatre revistes, amb format de llibre il.lustrat, és una petita enciclopèdia viva de personatges anònims entrevistats, d’elements del patrimoni revisitats, de paisatges vistos amb ulls d’ara, de memòria oral i fotogràfica conservada, d’oficis reexplicats pels protagonistes. L’any 2009 ja van merèixer el premi a
la millor iniciativa editorial per part de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.
Darrere de les quatre hi ha molta feina dels nombrosos col.laboradors i dels coordinadors de cadascuna (Pitu Basart a Gavarres, Jordi Nierga a les Garrotxes, Guillem Lluch a Cadí-Pedraforca, David Pujol a Alberes), però sobretot hi ha una idea de força: “No volíem gent famosa, sinó gent que ha fet possible el nostre paisatge, que estima la seva terra i treballa calladament. Recuperem un periodisme que s’està perdent: anar a buscar les fonts al territori, escoltar molt, interpretar i escriure”, manifesta Àngel Madrià. 
De totes les seves característiques excepcionals, una em sorprèn especialment en el món periodístic d’avui. Els col.laboradors cobren, molt poc però puntualment. L’editorial també s’ocupa de dissenyar, maquetar i publicar llibres per encàrrec. I organitza periòdicament excursions guiades a alguns dels indrets protagonistes de cada número.  
La relectura integral de la seva obra completa m’ha proporcionat uns dies de vacances formidables, carregats d’estímuls, a la fresca de les naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya, més plàcides que mai. 
Fa poc un lector va tenir l’amabilitat d’etiquetar a la meva pàgina Facebook la transcripció d’un paràgraf del meu llibre L’Empordà com un món, publicat el 1998, que ell acabava de llegir amb satisfacció a la Biblioteca de Girona: «El localisme acostuma a tenir mala imatge entre aquells que el consideren com una manifestació d'esperits tancats, curts de vista, xovinistes, satisfets de la seva petitesa, mancats d'obertura, d'amplitud de compàs i d'horitzons. El qualificatiu de provincià acostuma a ser utilitzat avui com una ridiculització. Diria que s'equivoquen. Allò nociu deu ser l'excés de localisme i de provincianisme, de la mateixa manera que el papanatisme de l'abús cosmopolita i esnob». 
Ho continuo pensant, naturalment, reconfortat per l’existència d’aquestes quatre revistes d’actualitat.

1 comentari:

  1. Tens raó, Xavier. Aquestes revistes estant fent una labor molt lloable.

    ResponElimina