1 de set. 2017

Els sumeris ens visiten aquesta tardor, ocasió per conèixe’ls

La gent es fa més o menys una idea del que van representar les civilitzacions egípcia, grega i romana. En canvi els sumeris de l’antiga Mesopotàmia són els grans oblidats, malgrat que sense els seus anteriors progressos ni la civilització egípcia ni la grega ni la romana no haurien arribat on van arribar. Aquesta tardor es podrà reparar el buit en alguna mesura. La Fundació Miró barcelonina dedica, amb algun efecte sorpresa, una exposició a la influència de l’art sumeri en artistes d’avantguarda com Miró, Giacometti, Henry Moore o De Kooning. El primer inconvenient que els antics sumeris han de superar en la mentalitat d’avui és la dificultat per situar geogràficament la gran regió de Mesopotàmia. El segon, les etapes enfrontades d’aquella primera
civilització complexa, per no dir imperi. Mesopotàmia és una fragmentada regió geogràfica, no un país. Correspon al que avui són l’Iraq, una part de Síria i el sud-est de Turquia. Va albergar durant els últims mil.lenis abans de la nostra era una brillant civilització de diversos pobles: els sumeris, els accadis, els babilònics, els assiris... 
La geografia de la regió està protagonitzada pels cabalosos rius Tigris i Eufrates, voltats per les grans cadenes muntanyoses del Taure i el Caucas. L’anomenat Creixent Fèrtil, l’arc mediterrani d’aquesta regió, va jugar un paper d’obertura de la cultura mesopotàmica cap a altres terres del Mar Interior a través de les actives ciutats fenícies abocades al comerç internacional: Ugarit, Tir, Sidó, Biblos... 
La sedentarització d’antics pobles nòmades ja era un fet establert al Pròxim Orient el setè mil.leni aC. A la regió mesopotàmica de Sumer, els sumeris de la ciutat d’Uruk van ser els impulsors al final del quart mil.leni de dos descobriments determinants: la roda (la roda plena, formada per la suma de tres peces, encara no la radial) i l’escriptura (la de signes cuneïformes), quan a la resta del món la població encara vivia majoritàriament en grups tribals seminòmades. 
Es considera Uruk (avui Warka, a l’Iraq) com la primera gran ciutat de la història. L’any 2900 aC, tenia uns 50.000 habitants i una muralla de 9,5 km de longitud, extensió inaudita fins aleshores, més àmplia que l’Atenes de Pèricles o la Roma republicana tres mil.lenis més endavant. 
La màscara en alabastre de mida natural de la Dama d’Uruk ha estat datada l’any 3300 aC. Uruk va ser governada el 2700 aC pel llegendari rei Gilgameix, fins que la ciutat va desaparèixer. 
Les cultures de la Xina i de l’Índia de la mateixa època van perviure, la mesopotàmica es va veure esborrada, malgrat el seu enorme llegat.
L’antropòleg Piotr Michalovski qualifica la cultura sumèria de “salt quàntic sense precedents en les seves dimensions, no un gradual i evolutiu desenvolupament històric”. Pel seu cantó, l’historiador Paul Kriwaczek parla “del més gran progrés social, material i tecnològic conegut fins a la revolució industrial de la nostra era. Quasi tota la tecnologia bàsica que va sustentar la vida humana fins que la producció industrial es va començar a apoderar del nostre món, fa escassament dos segles, va ser concebuda allí per primer cop”. 
L’arqueòleg londinenc Leonard Woolley es va fer famós per les excavacions que va dur a terme entre 1922 i 1934 a l’antiga ciutat sumèria d’Ur. La descoberta de les tombes reials d’Ur, del tercer mil.leni aC, es compara en importància amb la de Tutankamon a Egipte o la dels guerrers de terracota xinesos del primer emperador Qin Shi Huangdi, iniciador de la dinastia Qin el segle III aC. 
Els arqueòlegs troben una continuïtat cultural, una corretja de transmissió entre els imperis sumeri, assiri, babilònic, persa, grec i romà. Ho consideren el motllo de la civilització occidental, més perdurable que no l’índica, la sinocèntrica, la mesoamericana, l’andina o l’africana occidental. La continuïtat quedaria admesa després de la publicació l’any 1956 de l’assaig La història comença a Sumer, del pare dels estudis sumeris Samuel Noah Kramer. 
La innovadora Mesopotàmia va durar 2.500 anys. Quedaria esborrada amb la conquesta de Babilònia per l’emperador Cir II el Gran de Pèrsia, l’any 539 aC. El seu successor, Cambises, conquistaria Egipte l’any 525 aC. 
Els grans vestigis de la civilització sumèria s’admiren avui als museus europeus, per exemple la porta d’Ixtar al Pergamon de Berlín (foto adjunta), construïda durant el regnat de Nabucodonosor II als voltants del 575 aC. En canvi sobre el terreny ho xopa tot el petroli i la guerra inacabable que hi té alguna cosa a veure.

1 comentari:

  1. Muy apropiado el articulo sobre la cultura sumeria, dado que la seriedad del citado Samuel Noah kramer con su excelente libro "La historia empieza en Sumer", evita cualquier tipo de información precipitada que siempre resulta poco contrastada y -en general- acaba en un panfleo para llenar páginas rápidamente olvidadas. Junto al mencionado escritor, nombres como los que cita en su prologo, de la talla de Schliemann o Boucher de Perthes; hablan de la prudencia en cuanto a datos y aceveraciones que no siempre se tienen en cuenta a la hora de informar sobre los descubrimientos y estudios del pasado. Creo que no estaria mal que el expolio cultural que han llevado a cabo ingleses y franceses para llenar su museos, se comenzara a revisar en aras de devolver esos tesoros para ser expuestos en sus regiones de origen.

    ResponSuprimeix