15 de febr. 2018

Alguns cercles culturals encara no han descobert el Mediterrani

Em vaig alegrar en veure dissabte passat que el suplement cultural Babelia del diari El País dedicava dues pàgines a l’historiador anglès John Julius Norwich arran de la traducció al castellà de dos llibres seus. Després de llegir aquelles pàgines, no m’ho podia creure. El presentaven, lògicament, com a destacat divulgador sobre Bizanci i Venècia, però ometien  la seva condició d’historiador del Mediterrani en conjunt a través de la magna obra El Mediterráneo. Un mar de encuentros y conflictos entre civilizaciones, publicada el 2006 i traduïda al castellà el 2008, malgrat que el llibre va ser objecte d’una elogiosa ressenya al mateix
suplement per part de Garlos García Gual al moment d’editar-se en castellà. És el mateix error, persistent, que va cometre la també doble pàgina que li va dedicar el diari La Vanguardia el 30 de desembre, escrita pel corresponsal a Londres, amb motiu de les seves últimes novetats editorials.
La panoràmica proposada per Norwich a El Mediterráneo. Un mar de encuentros y conflictos entre civilizaciones, des de l’alba de la història fins avui, té escassos precedents i converteix l’autor en un dels historiadors més destacats sobre el tema. L'obra pateix d’un punt de vista rigorosament britànic, però no deixa de constituir un dels esforços de visió global més admirables.
D’altra banda, Norwich és un historiador popularíssim al Regne Unit, com a presentador de documentals televisius sobre l’especialitat i membre més o menys díscol de la cambra dels lords fins fa ben poc. A part dels fills del seu primer matrimoni, és el pare d’Allegra Huston, nascuda del seu affair amb la ballarina Enrica Soma quan estava casada amb el director John Huston. 
No reconèixer-li al llarg de dues dobles pàgines a dos diaris diferents la condició de gran historiador del Mediterrani resulta incomprensible. Em vaig consolar amb el gest expiatori de tornar a obrir el seu llibre i llegir-ne un parell de paràgrafs a l’atzar. El primer sobre el pioner geògraf grec Heròdot: “Malgrat haver estat escrit fa dos mil cinc cents anys, continua sent sorprenentment llegible, animat per les seves incomptables digressions, anècdotes i fragments de curioses informacions recollides al llarg dels viatges de l’autor. Tota l’obra vessa d’un irresistible sentit de la curiositat, de la meravella, de l’aguda fascinació per la bellesa i la diversitat del món que l’envolta”. 
El segon fragment és sobre la reconquesta de Jerusalem pels croats el juny de l’any 1099: “Enmig d’escenes d’espantoses carnisseries, els soldats de Crist es van obrir camí fins Jerusalem, on van celebrar la victòria degollant tots els musulmans de la ciutat i cremant vius els jueus a la principal sinagoga ... Ara quedava al descobert que tota la croada no era res més que un monstruós exercici d’hipocresia, en el qual els motius religiosos havien estat la simple disfressa d’un imperialisme sense vergonya”. 
El gran llibre de Norwich silenciat es titula, ho repeteixo, El Mediterráneo. Un mar de encuentros y conflictos entre civilizaciones.

0 comentaris:

Publica un comentari