14 de maig 2018

Balanç inhumà a la terra massa santa, dues vegades promesa

El dia de la Nakba, de la catàstrofe, recorda cada 15 de maig l’inici de l’èxode de 750.000 palestins expulsats de les seves terres arran de la guerra fundacional dels ocupants israelians que el 1948 acabaven de proclamar un nou Estat independent i de convertir-los fins avui en refugiats, en vençuts. Al moment de 70 aniversari dels fets, el balanç del conflicte no pot ser més esgarrifós. Israel ha consolidat l'existència a força d’ocupar cada cop més territori i convertir-se en un estat militar governat per la dreta en aliança amb grups religiosos fanàtics. Els palestins i el món àrab en general s’han mostrat incapaços de fer respectar les resolucions de
l’ONU que preveien –i encara preveuen— dos Estats independents a aquell territori i la capital de Jerusalem amb un estatut compartit.
No s’ha establert cap mena de convivència a la terra dues vegades promesa. Ben al contrari, l’ocupació ha augmentat: 700.000 israelians viuen avui als territoris ocupats, segons la denominació que els organismes internacionals apliquen a la part que pertocaria a l’Estat palestí. 
Jerusalem és el bressol de les tres grans religions monoteistes (judaisme, cristianisme, islam) que durant segles s’han combatut sanguinàriament. Terra Santa? Més aviat terra d’odis, altar de l’anticonvivència, vergonya de les grans religions. 
La càrrega simbòlica de Jerusalem per a les tres religions monoteistes hauria de constituir una plataforma d’acostament entre elles si abandonessin el dogmatisme. Les religions, com les pàtries, han de ser compatibles dintre d’un projecte comú de la majoria, malgrat que aquest principi bàsic s’hagi vist trepitjat tan sistemàticament. 
La convivència resulta impensable si abans no s’admet el respecte de l’altre. Els Acords d’Oslo del 1994 entre Israel –governat aleshores pel Partit Laborista d’Isaac Rabin-- i l’OLP de Yasser Arafat sobre la solució dels “dos Estats” i la pau a canvi de territoris van autoritzar de nou la creació d’un Estat palestí desmilitaritzat i voltat per l’exèrcit israelià als territoris ocupats des del 1967 a Cisjordània i Gaza. 
Aquells acords costarien la vida a Isaac Rabin en l’atemptat comès per un extremista religiós jueu. L’actual govern conservador del partit Likud de Benjamin Netanyahu necessita el suport parlamentari dels grups ultraortodoxos en religió i ultranacionalistes en política. L’exèrcit d’Israel (8,7 milions d’habitants) és el novè del món en efectius i equipament. Els palestins continuen commemorant cada 15 de maig el dia de la Nakba.

0 comentaris:

Publica un comentari