6 de juny 2018

Com un intrús a la vella Sorbona, vista pel forat del pany

Durant els vuit anys que vaig treballar com a director de Comunicació de la UB al casalot de la Plaça Universitat, una de les coses que em seduïa més era l’aura de l’edifici mateix, els seus laberints quotidians, ja fossin arquitectònics o humans. Segurament per això he volgut visitar l’interior de la Sorbona al Barri Llatí parisenc, una de les universitats històriques de més anomenada. Cada dia és un formiguer d‘estudiants i professors, però no es troba oberta al públic. El primer diumenge de cada mes ofereix una visita guiada com a monument històric, a la qual m’acabo d’acollir després de llargues dècades de girar-hi al voltant amb els ulls molt oberts. Actualment l’edifici, reconstruït el 1905 en un estil renaixentista una mica operístic, alberga quatre
universitats públiques de les tretze que suma la capital francesa. L’únic que manté de l’anterior configuració és el pati d’honor (foto adjunta) i la capella on es troba enterrat el cardenal Richelieu, alumne de la Sorbona abans de convertir-se en primer ministre del rei Lluís XIII.
La Revolució del 1789 va tancar-la per considerar-la un focus de consolidada carcúndia i va convertir la capella on s’havia fet enterrar Richelieu en temple de la Deessa Raó i taller d’artistes. La Tercera República la reconstruiria curosament com a emblema del sistema republicà d’ensenyament superior i del prestigi cultural de França. 
Les explicacions històriques del conductor de la visita guiada al llarg de les diferents dependències em van deixar completament fred. Una universitat visitada en grup un diumenge al matí, mancada d’estudiants i professors, és una cosa sense sang, gèlida. L’única gràcia deu ser recórrer lliurement entre setmana la vitalitat d’aquells concorreguts laberints quotidians, arquitectònics o humans. 
L’actual Sorbona republicana només deixa visitar les aules dos dies l’any, amb motiu de les Jornades del Patrimoni que enguany s’escauen el 15 i 16 de setembre. Encara que sense el formigueig d’estudiants ni professors qualsevol dia festiu continuï sent una baluerna gèlida.

0 comentaris:

Publica un comentari