25 d’ag. 2018

Ratpenats, vinyes, aviadors alemanys i coda final al Motel

Passo tot sovint per Garriguella (Alt Empordà) de camí cap a alguna altra destinació. Ahir hi vaig anar expressament. Volia satisfer el vell desig de retrobar el col.lega garriguellenc del diari La Vanguardia Josep Playà Maset en la seva salsa d’origen i fer-hi petar la nostra xerrada interminable. D’entrada vam recórrer a pas de carrossa una de les carreteres secundàries més boniques del país, de Figueres i Vilabertran fins a Peralada i Garriguella. Ens esperava la jove arquitecta garriguellenca Adela Geli Anticó per fer-nos trepitjar l’objecte del seu admirable estudi Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge. No només ha rastrejat i explicat
la increïble quantitat de 380 búnquers al terme municipal, sinó que conjuntament amb el biòleg Francesc Font han ideat una nova utilitat com a refugi de ratpenats que combatin la plaga de la papallona o arna de la vinya a les 300 hectàrees d’aquest conreu que suma el municipi.
La història dels búnquers resulta igualment increïble, com a línia de fortificació construïda pel règim franquista del 1945 al 1955 contra l’eventual invasió militar des de França. No van ser mai utilitzats, excepte pels ratpenats, que només surten de nit. 
A continuació vam dirigir-nos a un altre vestigi insòlit, la làpida a peu de carretera (foto adjunta) dedicada a l’aviador alemany abatut en aquest punt a bord del seu modern Messerschmichtt Bf 109 per un aparell molt més modest Polikarpov I-15, coneguts com a Chatos, de l’aviació republicana. La làpida diu en alemany: “Aquí va caure el 6 de febrer del 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut el 27 de maig del 1915 a Leipzig”.
No deixaria de ser un fet bèl.lic com tants altres, si a partir de la dècada dels 1960 no haguessin començat a aparèixer unes senzilles flors anònimes al peu de la làpida i no s’hagués descobert que les hi dipositava el pilot republicà Josep Falcó que havia abatut l’aparell alemany. L’origen del monòlit pot ser tan feixista com es vulgui, però avui encarna tota una lliçó d’història. 
A l’hora de dinar vam fer cap al Motel Empordà de Figueres, que és una altra lliçó d’història vivíssima, una concepció demostrada de coratge, bellesa i virtut, un sistema de coneixement vibrant, poètic i visionari, una escola de plaers de l’esperit oposada a supersticions i rutines amb una saviesa, una força d’expressió i una emoció que deriva de posar a prova els mites i explicar-se la naturalesa de les coses amb els mitjans del món mental a l’abast a cada moment, un temple contemplatiu que podria proclamar al portal la frase de Plató “Que no entri ningú si no és geòmetra” i fer-la entendre al plat amb una claredat solar. Aviat arribaran els tords. 

0 comentaris:

Publica un comentari