19 de nov. 2018

Pudícia i domini de Josep Playà davant del seu biografiat Salvador Dalí

Avui dilluns es presenta al teatre-museu de Figueres la biografia escrita pel periodista Josep Playà Maset (a l’esquerra de la foto, fa pocs dies a Cotlliure) sobre Dalí esencial, el gran provocador del siglo XX. M’he entretingut a llegir-la per comprovar que l’autor ha estat capaç d’utilitzar una sola vegada al llarg de 310 pàgines la primera persona del singular i parlar d’ell mateix, quan escriu al començament: “No sé quants llibres s’han publicat sobre Salvador Dalí. Sé que a la meva biblioteca se n’apilen més de quatre-cents, raó per la qual em pregunto si en calia un més”. Entre confessió i disculpa, aquí s’acaba la presència personal de l’autor i comença la titànica biografia sintetitzada sobre Salvador Dalí, una de les més completes, documentades i
actualitzades.
El caràcter de l’obra ve donat per la pudícia indoblegable de l’autor, que és una marca de tots els seus treballs: informació aparentment neutra, neta i pelada per compondre el retrat més complet del personatge, la interpretació més global sense necessitat d’opinar obertament. Això té un doble mèrit, tant al terreny de les arts plàstiques com per tractar-se d’una personalitat exuberant de la trajectòria mundial de Dalí. 
La capacitat de síntesi és una virtut associada al periodisme d’ofici, al qual és habitual haver d’exposar en poc espai una història complexa sense deixar-se res d’important. Josep Playà hi ha afegit una altra virtut més propia, un segell característic d'estil: la tasca d’aixecar la notícia, empaitar-la, documentar-la i presentar-la per escrit va acompanyada per una extrema discreció personal. 
Josep Playà parla poc i quasi mai sobre ell mateix. Aquesta última biografia sobre Dalí és el tour de force del seu estil, l’antítesi del personatge protagonista i alhora la millor síntesi. El llibre, copiosament il.lustrat, es devora amb una comoditat de lectura inusual. Només deixa en acabat un sol interrogant enutjós, un desfici per part del lector: què en pensa de tot plegat, en definitiva, Josep Playà? 
La resposta es troba en la lliçó de les seves pàgines sobre l’alta virtut de la informació enfront de la facilitat d’opinar que ens inunda habitualment de manera tan descarada, indocumentada i desbordant. Josep Playà no ha escrit tan sols una biografia sintetitzada de Dalí, sinó un tractat personal de periodisme d’investigació, sense utilitzar mai la primera persona del singular.

0 comentaris:

Publica un comentari