17 de des. 2018

Gran exposició d’Antonello da Messina a Palerm, sobretot per l’escenari

El cartell de l’exposició és terrorífic, un primeríssim pla de la cara de Sant Benet procedent del tríptic al qual el pintor Antonello da Messina el va retratar de cos sencer. Terrorífic i enganyós, perquè aquell mestre del Quatrocento renaixentista italià va pintar altres cares infinitament més dolces, com la famosa Anunciació blava o el Retrat del mariner desconegut. Però si deixem a banda el cartell, l’exposició que oberta fins el 10 de febrer mereix el viatge a Palerm amb entusiasme. No només per veure reunida la producció d'Antonello da Messina, cedida per grans museus europeus, sinó per l’escenari. El Palazzo Abatellis de la capital siciliana és un edifici eminent del gòtic civil català que el mestre portolà Francesco Abatellis va encarregar el segle XV per a la seva muller d’origen barceloní Eleonora Soler, la dulcissima coniuge recordada encara avui a la làpida del portal. L’estil volgut pel propietari s'inspirava en els millors casals de Barcelona, ciutat a la qual havia de viatjar per resoldre afers burocràtics i poder comerciar. Les naus sicilianes exportaven gra, sucre, cotó, seda, corall i esclaus. Les naus catalanes portaven draps i manufactures de cuir, armes (ballestes, cuirasses, dagues) i productes agraris com mel de Tortosa, oli de
Mallorca, arròs de València, panses d’Alacant, arengades de Sevilla.
El Palazzo Abatellis va ser restaurat després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial per l’arquitecte Carlo Scarpa com a Galeria Regional Siciliana. És un dels petits museus més bonics del món, per l’Annunciata del vel blau d’Antonello de Messina que s’hi exposa de manera permanent i pel bust d’Eleonora d’Aragó, esculpit en alabastre per Luciano Laurana.
A Palerm s’hi poden perdre o bé recuperar moltes il.lusions. Estic disposat a renunciar-ne a unes quantes per tal d’arribar a acariciar de nou amb la mirada les carnals cúpules semiesfèriques de San Giovanni degli Eremiti, per sucumbir a la temptació lasciva dels cannoli amb una copa de vi de Marsala a l’Antico Caffè Spinnato, per refer la meva personal ascensió de l’escalinata del Teatro Massimo (la sala d’òpera més gran d’Itàlia i tercera d’Europa), immortalitzada a l’última seqüència de la pel.lícula “El Padrino 3” amb música de fons de l’Intermezzo de l’òpera Cavalleria Rusticana, una de les escenes més commovedores de la història del cinema (i de la música).
A Palerm podria renunciar a molts costums adquirits, i tornar-hi ni que fos només per fer una reverència amantíssima davant l’Annunciata blava d’Antonello da Messina, el bust alabastrí d’Eleonora d’Aragona i la dulcissima coniuge per a la qual es va construir el Palazzo Abatellis. El cartell de l’actual exposició antològica no em farà recular.

0 comentaris:

Publica un comentari