Fa vint anys que Gildas Girodeau i la seva dona Isabelle Piedallu van decidir treballar el vell olivar del Mas Boutet amb una vista sumptuosa damunt del mar de Cotlliure. Alhora, ell escriu novel.les negres i ella és urbanista i escultora. L’olivar de l’avi matern de Gildas, René Boutet, era més petit. Ara ja suma 12 hectàrees i una producció anual de 1.500 litres d’oli ecològic, que destil.len al trull de Cornellà de la Rivera. Disposa en complement d’un parell d’habitacions d’agroturisme, jardí de plantes aromàtiques i confitures de les seves figueres i llimoners. La mare, Odette Boutet, s’encamina amb peu ferm cap els 92 anys i acaba d’obrir una
exposició de les seves pintures al veí Domaine La Tour Vieille, la finca vinícola creada el 1982 pel també cotlliurenc Vicenç Cantié a l’entrada del municipi per preservar les velles feixes familiars de la voracitat urbanística del turisme rampant.
exposició de les seves pintures al veí Domaine La Tour Vieille, la finca vinícola creada el 1982 pel també cotlliurenc Vicenç Cantié a l’entrada del municipi per preservar les velles feixes familiars de la voracitat urbanística del turisme rampant.
Treballar un olivar com fan Gildas i Isabelle equival a practicar una fe mil.lenària, collir l’or del temps, gairebé jugar amb l’eternitat i proclamar-li a la cara, collita rere collita, que tot no està perdut ni se situa fora de sentit. Es tracta d’un dels arbres més vells i més bells del Mediterrani.També és cert que les joves oliveres d'aparença escardalenca són molt més productives que els vells troncs burinats pels anys.
Puc passar hores i hores contemplant algunes oliveres, el plomall tornassolat de les fulles d’un gris platejat al revers i verd fosc més lluent a l’anvers. Però no puc descriure-les més bé que Josep Pla quan deia: “Cap arbre no guanya l’olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en claredat pensativa... Només la fascinació per aquests arbres pot explicar els milions i milions d’hores de treball que els homes han dedicat a convertir els olivars en un immens jardí de pedres”.
Puc passar hores i hores contemplant algunes oliveres, el plomall tornassolat de les fulles d’un gris platejat al revers i verd fosc més lluent a l’anvers. Però no puc descriure-les més bé que Josep Pla quan deia: “Cap arbre no guanya l’olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en claredat pensativa... Només la fascinació per aquests arbres pot explicar els milions i milions d’hores de treball que els homes han dedicat a convertir els olivars en un immens jardí de pedres”.
Divendres passat vam passejar per l’olivar d’en Gildas (foto Quim Curbet) i la vinya d’en Vicenç a Cotlliure. Bufava una tramuntana enèrgica, a Isabelle se li havia acabat la confitura de les seves figueres i vam quedar de tornar-hi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada