Aquests dos petits cartells metàl.lics afixats a la roca evoquen sense gaire eloqüència una història bimil.lenària al Coll de Panissars, al capdamunt del terme del Pertús. Des de la Via Heràclia dels ibers, bens abans de la colonització romana, el pas més freqüentat entre Ibèria i el continent europeu es troba al Pertús, però no sempre ha estat al mateix punt precís. Joan Badia i Homs ja apuntava el 1978 al segon volum de L’arquitectura medieval de l’Empordà que aquests blocs de pedra tallada que afloren al Coll de Panissars corresponen al monument romà dels Trofeus de Pompeu, erigit l’any 70 aC a banda i banda de la via
romana, a la intersecció entre la Gàl.lia Narbonesa i la Hispània Tarraconense.
romana, a la intersecció entre la Gàl.lia Narbonesa i la Hispània Tarraconense.
Quan l’arqueòleg Jordi Castellví de la Universitat de Perpinyà i el seu equip van iniciar-ne l’any 1984 l’excavació, es van adonar que l’actual ratlla de frontera passa just pel mig del jaciment. Per tant estaven excavant també en territori d’un altre país. Van haver de córrer a muntar un equip transfronterer amb els arqueòlegs sud-catalans Josep M. Nolla i Isabel Rodà. La feina conjunta va quedar enllestida el 1993. Van publicar-ne els resultats, així com una simulació de com devia ser el monument.
Havien posat al descobert dos grans basaments rectangulars simètrics, tallats a la roca, dels Trofeus de Pompeu. Es tractava d'edificacions commemoratives de victòries militars, en aquest cas del general Pompeu en terres d’Hispània. La construcció ja havia caigut 150 anys després d’inaugurada (sobretot tenint en compte que Pompeu havia resultat perdedor en la pugna pel poder amb Juli César).
Els carreus van servir per fortificar les veïnes Cluses que defensaven el pas fronterer, així com posteriorment el monestir romànic medieval de Santa Maria de Panissars (destruït cap el 1587) i el castell de Bellaguarda, quan la ruta fronterera principal ja passava per la vall més planera del Pertús, a 1 km de distància.
La Via Augusta romana, de la mateixa manera que la Via Heràclea, comptava amb diverses ramificacions per travessar el Pirineu a l’extrem més oriental i més planer, al Pertús. El procònsol romà de la Gà.llia Narbonesa, Cneus Domici Ahenobarb, va triar el Coll de Panissars per endegar-hi l’any 118 aC la connexió entre el brancal gal, que va batejar Via Domícia en honor seu, i la Via Augusta a Hispània que mantenia el nom de l’emperador.
No costaria gaire explicar-ho in situ amb una mica més d’esperit divulgatiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada