La Festa de Cirera d’aquest últim cap de setmana a Ceret és una excusa per visitar de nou la vila a tocar de la frontera. El títol que li donen a França de “Ceret, capital de la cirera” resulta exagerat perquè la seva producció s'ha vist molt limitada, tot i ser de les més primerenques gràcies al microclima. Els mateixos dies es celebrava la Festa de la Cirera a Llers (Alt Empordà). La cooperativa de productors Céret Primeurs actua des de 1943 i quan ja només produïa 100 tones de cireres anuals va fusionar-se el 2013 amb la cooperativa La Melba del municipi veí de Bulaternera per poder negociar amb les grans cadenes de distribució en millors condicions de volum. Ceret compleix des de 1932 la tradició anual d’enviar les primeres capses de
cireres al president de la República, faixades amb una cinta de les quatre barres i una altra tricolor. Pot semblar un delma feudal, però representa una de les millors publicitats. Al costat de les escasses 100 tones de Ceret, Catalunya en produeix 10.000 tones anuals (al conjunt de França 33.000 tones, Turquia en arriba a 690.000 tones, Estats Units a 343.000 i Xile a 325.000). Però Ceret és Ceret, amb tots els mèrits associats i la cirera una de les fruites més seductores.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada